Tal dia com avui de l’any 1816, fa 209 anys, a Rotièr (Llenguadoc-França), naixia Llàtzer Enric Escarguel, que en el decurs de la seva vida seria fundador del diari “L’Independant”, el degà de la premsa escrita a la Catalunya Nord. Escarguel havia nascut en una família humil i la seva educació va ser autodidacta. No obstant això, a més de la seva activitat periodística —com a fundador, accionista i administrador del diari—, va ser batlle de Perpinyà (1871-1874), conseller del Consell General dels Pirineus Orientals (1871-1880), president del Consell General dels Pirineus Orientals (1871-1874), diputat de l’Assemblea Nacional francesa (1871-1882) i senador del Senat francès (1877-1880).

Escarguel havia nascut en un petit poble situat a 30 quilòmetres al sud de Carcassona i la seva llengua materna havia estat l’occità. Aquest fet, li permetria adaptar-se molt ràpidament a la seva nova vida a la capital de la Catalunya Nord, per la similitud de les dues llengües. En aquest punt, és important recordar que a principis del segle XIX el francès era una llengua pràcticament desconeguda al sud del Loira. Escarguel va arribar molt jove a Perpinyà per a explotar un molí fariner. Va començar la seva carrera política quan Napoleó III va perpetrar un cop d’estat que va acabar amb la II República francesa (1852). En aquell moment, Escarguel es va declarar totalment contrari a aquell nou règim.

Abans, però, ja era una personalitat molt coneguda entre la societat nord-catalana i, particularment, de Perpinyà. L’1 de gener de 1846, juntament amb Esteve Aragó (germà de Francesc Aragó, que seria primer president de la II República, 1848), havia fundat el mitjà de premsa d’ideologia republicana “L’Independant”, actualment el degà de la premsa escrita a la Catalunya Nord. Durant la seva dilatada història aquest diari ha estat perseguit i clausurat per les autoritats franceses en diverses ocasions i per motius diversos. Entre 1853 i 1869 va ser clausurat per la seva línia editorial republicana, contrària a Napoleó III. I entre 1945 i 1950, ho va ser per haver mantingut una actitud favorable al govern titella de Vichy.