Tal dia com avui de l’any 1707, fa 317 anys, a Madrid, i en plena Guerra de Successió hispànica (1701-1715), naixia Lluís de Borbó i de Savoia, primogènit del rei Felip V, el primer Borbó hispànic, i de la seva primera esposa Gabriela de Savoia. Lluís va ser un personatge amb una vida curta però marcada pels conflictes. Durant la seva adolescència es va dir que era “el millor client dels prostíbuls de pitjor reputació de la Villa y Corte”. Les corredisses a negra nit a través dels foscos carrerons de la part antiga de la ciutat, amb la Guàrdia Reial empaitant Lluís i els seus companys de prostíbuls, serien la riota de totes les cancelleries europees.
No obstant això, la salut mental de Felip V (no es rentava i corria despullat i bramant pels passadissos de palau) va aconsellar el relleu, i el 15 de gener de 1724, amb tan sols disset anys, era coronat Lluís. A partir d’aquell moment, el palau dels Borbons es va convertir en un manicomi. Lluïsa Elisabet de Borbó-Orleans, la jove esposa i parenta de Lluís, estava afectada per la mateixa malaltia mental que patien molts membres de la casa de Borbó (com el seu sogre). Menjava i bevia compulsivament, vomitava els aliments, s’emborratxava a diari, es presentava bruta i mig despullada a les recepcions oficials i feia sonors pets i rots durant els besamans.
Lluís va intentar un divorci ràpid, però el seu pare (l’únic que podia autoritzar l’inici del procés de separació) consumia les hores i els dies reclòs en una habitació, sense higiene ni alimentació de cap mena. Sis mesos després de la coronació (juliol, 1724), Lluís va emmalaltir i la seva salut es va deteriorar ràpidament. Va morir al cap de cinc setmanes, oficialment, a causa d’una verola i, extraoficialment, a causa d’una malaltia venèria larvada en el seu organisme. Segons les fonts oficials, Lluïsa va ser l’única persona que el va cuidar fins al darrer moment i, reveladorament, mai no es va contagiar. Lluís va morir el 31 d’agost de 1724, i Felip V va ocupar, de nou, el tron.