Tal dia com avui de l’any 1469, fa 555 anys, a Alcochete (Portugal), naixia Manuel de Viseu, que, amb el decurs del temps, seria anomenat Manuel "l'Afortunat". Manuel de Viseu era el desè fill de Ferran de Portugal (cinquè fill del rei Eduard I de Portugal) i de la seva cosina Beatriu d’Aveiro, però l’únic descendent mascle de la parella que arribaria a l’edat adulta. Després d’una sèrie de successos rocambolescos (morts inesperades, matrimonis sense descendència, assassinats), Manuel —que inicialment ocupava el vuitè lloc a la línia successòria— acabaria rellevant el seu cosí, el rei Joan II (mort sense descendència legítima) i esdevindria rei de Portugal (1495).

Manuel l’Afortunat saltaria a la primera línia de la política europea poc després. El 30 de setembre del 1497 es casava amb Isabel d’Aragó, primogènita dels Reis Catòlics. I només quatre dies més tard, el 4 d’octubre del 1497, moria Joan d’Aragó, l’únic fill mascle i successor dels Reis Catòlics. La inesperada mort de Joan obria el pitjor escenari possible per a Ferran. Amb Maximilià d’Habsburg, havia negociat un matrimoni doble (Joan d’Aragó amb Margarida d’Habsburg i Joana d’Aragó amb Felip d’Habsburg) que, en realitat, era una cursa entre les dues cases (Trastàmara i Habsburg) per a col·locar el seu nom sobre el tron que governaria el conjunt d’aquella herència.

Ferran, terriblement enutjat per l’actitud de la seva jove (la considerava responsable dels problemes de salut de l’hereu i de la seva mort), va prendre paciència esperant que Margarida donés a llum el fill pòstum de Joan. Però l’avortament d’aquell embaràs va acabar la paciència de Ferran, que, tot seguit, va ordenar que Margarida fos expulsada de la cort hispànica. Mentre se succeïen aquests fets (octubre-desembre, 1497), la figura de Manuel l’Afortunat es dimensionava. Ferran i Isabel van proclamar que nomenarien hereu el primer mascle de la seva primogènita, al davant de la descendència Habsburg que podien tenir Felip i Joana.

El 23 d’agost del 1498 (deu mesos després de la mort de l’hereu Joan i set després de l’avortament de Margarida), naixia Miquel de la Pau, primogènit de Manuel l’Afortunat i d’Isabel d’Aragó. La mare va morir durant el part i Miquel de la Pau va ser immediatament proclamat hereu als trons de Barcelona, de Toledo i de Lisboa. Ferran renunciava al seu projecte europeu, recuperava la idea peninsular traçada per les classes mercantils catalanovalencianes i acceptava que el rei que aplegaria aquells dominis no seria un Trastàmara sinó un Viseu. Tanmateix, el 20 de juliol del 1500 moria prematurament Miquel de la Pau, i totes les fitxes tornaven a la casella de sortida.