Tal dia com avui de l’any 1919, fa 106 anys, a Tolosa de Llenguadoc, naixia Maria Ginestà i Coloma, que disset anys més tard (21 de juliol del 1936) i durant els primers dies de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) es convertiria en la protagonista d’una fotografia icònica d'aquell conflicte: la noia de cabells curts i mirada captivadora, vestida amb la granota de feina dels revolucionaris i amb un fusell a l’espatlla, a la terrassa de l’Hotel Colón, a la plaça de Catalunya, Barcelona. Aquella fotografia, obra del fotògraf alemany Hans Gutmann, va ser feta l’endemà de la finalització de la batalla urbana de Barcelona.

Aquella batalla havia enfrontat, per una banda, els rebels que secundaven el cop d’estat militar que havia esclatat el 17 de juliol a les guarnicions del Rif i, per l’altra, les forces de la Generalitat i els milicians dels partits i dels sindicats. En el decurs d’aquella batalla (19 i 20 de juliol), que va ser favorable a les forces democràtiques, els colpistes s’havien fortificat a l’Hotel Colón, i per aquest motiu, Gutmann escolliria aquest indret per a fotografiar-hi Ginestà. Tan sols dos dies després, es fundava el Partit Socialista Unificat de Catalunya (23 de juliol), Ginestà s’hi afiliava i aquesta formació confiscava l’hotel i el convertia en la seva seu.

Tot i el vestuari i l’arma que exhibiria Ginestà a la fotografia, la model d’aquella icònica imatge mai no participaria en accions bèl·liques del conflicte. El PSUC li va encomanar missions d’assistència i traducció a la rereguarda. Com la d’intèrpret a l'entrevista que, a inicis de l'agost del 1936, van mantenir Joan Comorera (fundador i líder del PSUC) amb Mikhaïl Koltsov (agent de Stalin). O a la que van mantenir al front de guerra de l'Aragó (14 d’agost del 1936) Koltsov i el líder anarquista Durruti. Anys més tard, Ginestà revelaria que la misteriosa mort de Durruti (20 de novembre del 1936) estaria relacionada amb el contingut d’aquella entrevista.

Setanta anys després de l’acabament del conflicte (2009), Ginestà concediria una entrevista que resumia molt bé el seu ideari durant aquella etapa: "La joventut, les ganes de guanyar, les consignes... jo me les prenia seriosament. Creia que si resistíem guanyàvem. Teníem la sensació que la raó estava amb nosaltres i que acabaríem guanyant la guerra, mai no vam pensar que acabaríem les nostres vides a l'estranger (...) La decepció de la derrota, el record dels companys que es quedaven enrere, molts d'ells afusellats, es barrejava llavors amb el somni que les democràcies europees vencessin el feixisme en la recentment iniciada Guerra Mundial”.