Tal dia com avui de l’any 1897, fa 128 anys, a Maó (Menorca), naixia Pilar Alonso-Moll, que, passats uns anys —durant les dècades de 1910 i 1920—, esdevindria la figura més emblemàtica del cuplet en català. Durant la seva etapa de plenitud artística (1919-1925), Pilar Alonso-Moll va interpretar i popularitzar els cuplets de Càndida Pérez, Joan Viladomat o Joaquim Zamacois, i lletra de Joan Casas i Vila (Barcelona, 1886-1925) —artísticament, Joan Misterio—, que es convertirien en icones de la cultura popular musical catalana: Remena, nena; Les caramelles; La Balladora; El vestit d’en Pasqual o La Marieta de l’ull viu, entre molts altres cuplets.
Pilar Alonso-Moll era filla de la parella formada per Antònia Moll, perruquera, i José María Alonso, barber i músic (clarinetista de l’Orquestra del Teatre Principal de Maó). Quan era petita va començar a cantar els cuplets de Raquel Meller a la perruqueria de la seva mare i, de seguida, va ser coneguda a Maó com la "Petita Raquel". El 1913, amb setze anys, el seu pare la va portar a Barcelona i va debutar al Saló Doré, a la rambla de Catalunya. En aquell primer intent no va tenir sort i va retornar a Menorca. Tot i això, no va renunciar al seu somni, i el 1919, sis anys després del primer intent, triomfava al Teatre Eldorado, al carrer Bergara de la capital catalana.
Entre 1919 i 1925, coincidint amb l’època d’or dels espectacles musicals a Barcelona, escenificada, sobretot, als teatres del Paral·lel, va esdevenir una primera figura del seu gènere artístic. Durant aquells anys, va actuar al Teatre Tívoli (al carrer Casp) i, sobretot, al Teatre Lara (al carrer Sant Pere Més Baix), i va enregistrar 129 cares (64 discos) amb les discogràfiques més potents del moment (Gramófono, Pathé, Odeón i Victor). L’any 1925, després de la prematura i inesperada mort de Joan Misterio, i sumat al fet que s’havia casat, va abandonar la interpretació i mai més no va tornar a pujar a un escenari. Va tenir dues filles i va morir a Madrid el 1980, a 83 anys.