Tal dia com avui de l’any 1721, fa 303 anys, a París; naixia Jeanne-Antoinette Poisson; que en el decurs de la seva vida es convertiria en amant oficial del rei Lluís XV de França (besnet i successor de Lluís XIV); en la dona més poderosa de França —i del món, per la categoria de primera potència global que, en aquell moment ostentava la monarquia francesa— i amb capacitat per declarar guerres i proposar paus; i en una pionera en la creació de tendències en la decoració d’interiors, que portaria a la pràctica revolucionària en el disseny i la producció de les manufactures de la fàbrica reial de Sevres. Fins i tot, algunes fonts la consideren la introductora del bidet a Versalles com a element d’higiene íntima i per a ús contraceptiu.

Poisson va rebre el nom de Madame de Pompador (afrancesat com a Pompadour) quan es va convertir en amant oficial del rei Lluís XV (1744). Per a ser presentada a la cort, el rei la va obsequiar amb el títol de marquesa de Pompador, que implicava la propietat sobre un castell-palau i un extens latifundi al Perigord. No obstant això, la seva enorme influència sobre el rei; i el seu origen no nobiliari (era filla d’un poderós financer de França, que havia tingut responsabilitat de govern, però que era de classe burgesa i que havia estat implicat en un gran escàndol de corrupció) li havia reportat molts enemics, i durant molt de temps, a la cort de Versalles, fent un joc de paraules amb el seu cognom, la van anomenar despectivament la Poissonier (la peixatera).

Dotada d’una gran intel·ligència, va aconseguir arraconar la reina Maria, i va intervenir —decididament— en la implicació de França en els grans conflictes de l’època. Va pressionar per entrar en la Guerra de Successió austríaca (1740-1748) i va desafiar la Gran Bretanya pel lideratge colonial a Amèrica del Nord. En aquest darrer conflicte, anomenat Guerra dels Set Anys o Franco-índia (1754-1763) hi va lluitar, inicialment assolint grans èxits militars, el regiment Royal-Roussillon, format exclusivament per soldats de la Catalunya Nord. No obstant això, aquelles campanyes es van saldar amb la derrota i bancarrota de la monarquia francesa; a partir de la qual proclamaria “Després de nosaltres (d’ella i del rei) el diluvi”.