Neix la provençal Jeanne Calment, la persona més longeva de la història

Tal dia com avui de l’any 1875, fa 150 anys, a Arle (Provença-França) naixia Jeanne Louise Calment, qui amb el decurs del temps es convertiria en la persona més longeva de la història: va viure 122 anys i 164 dies, i sempre va residir a la seva ciutat nadiua. Jeanne va néixer en una casa del carrer del Roure i va ser la quarta filla de la parella formada per Nicolas Calment —fabricant d’embarcacions fluvials que transitaven pel riu Roine— i Marguerite Gilles —hereva d’una nissaga de moliners dels afores de la ciutat. Jeanne va néixer i es va criar en una època en què el provençal encara era la llengua d’ús social a la Provença, i la llengua familiar dels Calment i materna de Jeanne va ser, sempre, el provençal.

Jeanne es va casar amb 21 anys (1896) amb el seu cosí-germà Fernand, hereu d’un cèntric comerç de productes tèxtils, i la parella es va instal·lar al pis situat al damunt de la botiga. Van estar casats durant 46 anys (1896-1942), fins que Fernand va morir a causa d’una intoxicació per la ingestió d’unes cireres en mal estat. Van tenir una sola filla, Yvonne (1898), que no li sobreviuria: moriria abans que Fernand, amb 36 anys (1934), a causa d’una pneumònia. Yvonne va deixar un únic fill, Frédéric, nascut el 1926, que es convertiria en metge i que tampoc li sobreviuria: va morir amb 36 anys (1962) a causa d’un accident de circulació.

El 1965 i després de soterrar el seu marit, la seva única filla i el seu únic net, i sense cap altra descendència, va signar un acord amb el notari local André-François Raffray —que en aquell moment tenia 47 anys— per vendre el seu pis amb reserva d’usdefruit de per vida (una mena d’hipoteca inversa) a canvi del cobrament d’una pensió vitalícia de 2.500 francs mensuals. Raffray va pensar que Jeanne —que en aquell moment tenia 90 anys— era a prop de la mort, i mai va imaginar que hauria de pagar aquella quota durant 32 anys. Raffray tampoc li va sobreviure: va morir el 1995, amb 77 anys, a causa d’un càncer; fins a la mort de Jeanne (1997) la vídua del notari va haver d’abonar-li les quotes.