Tal dia com avui de l’any 1552, fa 473 anys, a Shankin (a l’illa de Wight, a la costa central del sud d’Anglaterra), naixia Walter Raleigh, que en el decurs de la seva vida seria un dels polítics més influents del regnat d’Elisabet I (anomenada "la reina verge" i "la reina pèl-roja") i un dels corsaris més temuts del món. També va ser el cap de diverses expedicions angleses al centre i sud del continent americà, resseguint les costes del mar Carib (arxipèlags de Barlovent i de Sotavent) i remuntant els rius Orinoco i Essequibo. Va deixar documentades les seves experiències, que servirien per a posteriors empreses colonitzadores. Se’l considera, també, l’introductor del consum del tabac i de la patata a Anglaterra.

En una d’aquestes expedicions (primavera, 1595), va remuntar —navegant— els rius Orinoco, mentre el seu segon, el capità Keymes, feia el mateix al riu Essequibo. En retornar a Anglaterra (tardor, 1595), va escriure un llibre titulat El descobriment de l’Imperi de les Guaianes i de la daurada ciutat de Manoa. En una expedició posterior (1617), hi retornaria i prendria possessió d’aquelles terres en nom de la corona anglesa. No obstant això, aquesta possessió no es va fer efectiva, perquè ni la corona ni les companyies colonials privades no tenien prou recursos per a establir assentaments permanents i iniciar l’explotació sistemàtica del territori. Raleigh moriria executat el 1618 sense veure l’impuls del seu projecte.

Passada una dècada (1628), el comerciant català Joan Orpí i Pou (Piera, l'Anoia, 1593) va tenir notícies dels viatges de Raleigh. La manera com Orpí accedeix als relats de Raleigh encara no ha estat aclarida, però molt probablement hi hauria arribat a través de la informació que corria dins del canal comercial català, format per l’eix Barcelona-Amsterdam-Londres, de producció i exportació de draps, fruits secs, armes i destil·lats alcohòlics. Orpí va passar a Amèrica —a través del coll d’embut de la Casa de Contratación— amb una identitat falsa (castellanitzada) i va treballar un temps a l’aparell colonial hispànic, fins que va aconseguir l’autorització per a explorar i colonitzar el curs baix i el delta del riu Orinoco.

Sobre el territori que prèviament havia explorat i documentat Walter Raleigh, el català Orpí va promoure i liderar una iniciativa privada que culminaria amb la creació de la colònia que va anomenar Nova Catalunya (1634) i amb la fundació de dos assentaments permanents: Nova Barcelona i Nova Tarragona (1637). L’esclat de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652) va alarmar les autoritats colonials hispàniques de Castilla del Oro (nom de la capitania a la qual, teòricament, pertanyia Nova Catalunya) i, pensant que Orpí estava creant la primera colònia americana de la futura República catalana, hi van enviar l’exèrcit, que va arrasar la colònia i va rebatejar el territori com a Nueva Andalucía.