Tal dia com avui de l’any 419, fa 1.605 anys, a Ravenna (llavors província romana de Flamínia i capital de facto de l’Imperi romà d’Occident), naixia Valentinià, primer fill de l’emperadriu Gal·la Placídia i de l’emperador Constanci III. Gal·la Placídia era filla de l’emperador Teodosi I el Gran (el darrer que va regnar sobre la totalitat de l’Imperi), era germana dels emperadors Arcadi (de la meitat oriental) i Honori (de la meitat occidental), era vídua d’Ataülf (rei dels visigots), i era esposa de l’emperador Constanci III. Quatre anys abans (415) Gal·la Placídia i Ataülf havien elegit Barcelona per establir-hi la cort visigòtica (415) i hi havia residit durant un temps fins a l’assassinat d’Ataülf.
Gal·la Placídia i Ataülf havien tingut un fill, que havia nascut a Barcelona però que moriria prematurament. Poc abans, però, Ataülf va ser assassinat per una persona del seu entorn i la seva corona va ser usurpada per Sigeric, que havia tramat la mort del rei. Gal·la Placídia va ser maltractada, humiliada i reclosa a les masmorres de Barcelona, fins que el seu germà, l’emperador Honori, la va rescatar i la va lliurar en matrimoni al general Constanci. El segon marit de Gal·la era un dels militars més prestigiosos del moment. I després de la mort d’Honori (423) el va succeir durant unes setmanes, fins que va morir de manera misteriosa.
Valentinià, el fill de Gal·la Placídia i Constanci, va tenir una vida molt atzarosa. L’emperador va morir quan només tenia quatre anys i Joan el Secretari va usurpar el tron. Gal·la Placídia i el petit Valentinià es van exiliar a Constantinoble, la capital de l’Imperi romà d’Orient i van sol·licitar ajut al seu parent, l’emperador Teodosi II (nebot de Gal·la i cosí de Valentinià). Teodosi, amb l’ús de la força, va restituir la legitimitat de Valentinià. Gal·la va viure fins al 450 (62 anys), i Valentinià fins al 455 (35 anys), quan va ser assassinat després de violar la dona del poderós senador Petroni Màxim. Valentinià seria l’últim emperador d’Occident de la nissaga teodosiana.