Tal dia com avui de l’any 1917, fa 103 anys, l’Assemblea permanent de la mancomunitat (l’organisme equivalent al Parlament de Catalunya) nomenava Josep Puig i Cadafalch segon i darrer president de la mancomunitat. Aquest nomenament es produïa per la mort sobtada i inesperada d’Enric Prat de la Riba (1 d’agost de 1917), fundador i primer president de la institució. Puig i Cadafalch seria president de la institució fins el 30 de gener de 1924, quatre mesos i mig després del cop d’estat militar de Primo de Rivera (15/09/23), que acabaria desballestant i liquidant la institució. Després de Puig i Cadafalch, els dos presidents que el van succeir (Lossada i Sala) no van ser elegits per l’Assemblea permanent, sinó que van ser nomenats a dit pel directori de Primo de Rivera.
La mancomunitat de Catalunya havia estat creada el 6 d’abril de 1914, com un organisme supraprovincial que agrupava les quatre diputacions catalanes i que tenia l’objectiu de conduir el país cap a la restauració de l’autogovern. La seva obra, considerant l’escassetat de recursos que li va assignar el govern espanyol, va ser titànica. Entre moltes coses, va construir una xarxa d’escoles primàries i d’escoles tècniques i professionals. Va estendre la xarxa telefònica a la pràctica totalitat del país. I va projectar la modernització i ampliació de la xarxa viària i de ferrocarrils catalana, i la dels ports costaners. Finalment, la seva obra va ser desballestada i liquidada pel règim dictatorial de Primo de Rivera, que va governar l’estat espanyol —amb el suport entusiàstic del rei Alfons XIII— entre 1923 i 1930, amb l’argument que: la mancomunidad contribuye a deshacer la gran obra nacional.