Tal dia com avui de l’any 1898, fa 126 anys, la dotació del creuer USS Charleston de l’Armada dels Estats Units, comandada pel capità Henry Glass, desembarcava a Agaña, capital de la colònia espanyola de Guam —a l’oceà Pacífic— i l'ocupava sense resistència. Segons les fonts documentals, l’illa només estava defensada per un canó, que no va disparar ni un sol tret. El capità Glass va ocupar la seu del govern colonial sense disparar ni un sol tret i va fer presoner el governador espanyol, l’advocat i polític conservador Juan Marina Muñoz. Per aquest motiu, Glass és considerat el primer governador nord-americà de l’illa de Guam

Tot seguit, el capità Glass i la dotació de l’USS Charleston van plantar la bandera nord-americana a la casa del governador, i d’aquesta manera prenien possessió, formalment, de l’illa de Guam en nom dels Estats Units. Durant els dos dies següents (22 i 23 de juny), el capità Glass i una petita força expedicionària van recórrer l’illa sense trobar cap nucli de resistència. Els escassos hisendats colonials es van rendir sense oposar cap resistència. I els indígenes de l’illa (anomenats despectivament “chamorros” pels espanyols) no tan sols no van oposar cap resistència, sinó que es van posicionar, a l'instant, al costat de la nova administració.

La conquesta nord-americana de Guam formava part d’un pla expansiu de l’administració de Washington (en aquell moment presidida pel republicà William McKinley) que consistia a ocupar les darreres colònies espanyoles d’ultramar. Aquella operació militar es va efectuar en el context de la III Guerra de Cuba (1895-1898). Un mes abans (Cavite, les Filipines, 1 de maig del 1898), l’armada nord-americana havia destruït la flota espanyola del Pacífic. I l’endemà de Guam (22 de juny del 1898), els nord-americans desembarcaven a la platja cubana de Daiquiri amb una força de 6.000 marines i es posaven al costat de l’exèrcit independentista cubà.

Després de la decisiva batalla naval de Santiago de Cuba (3 de juliol del 1898), en el decurs de la qual l’armada nord-americana va enfonsar tota la flota espanyola del Carib, Madrid va acceptar la rendició. En les posteriors negociacions de París (10 de desembre del 1898), el govern espanyol del liberal Práxedes Mateo Sagasta, signava la transferència del domini de les antigues colònies de Cuba, Puerto Rico, les Filipines i Guam als Estats Units. Cuba s’independitzaria el 1904 i les Filipines el 1946. En canvi, Puerto Rico i Guam continuen vinculades a Washington, respectivament com a Estat Lliure Associat i com a Territori no incorporat pendent de descolonització.