Tal dia com avui de l’any 1840, fa 184 anys, a Barcelona, Joan Muns (Vic, circa 1820 – Barcelona, circa 1870), obrer de la indústria tèxtil de la capital catalana, fundava la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, el primer sindicat obrer i la primera societat mutualista obrera de la història de Catalunya i de la península Ibèrica. Joan Muns i la Mútua de Teixidors de Cotó s’anticipava un mínim de mig segle a la creació d’altres sindicats, com la UGT (Unió General de Treballadors), fundada a Barcelona el 1888, el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), fundat a Barcelona el 1903, o la CNT (Confederació Nacional del Treball), fundada a Barcelona el 1910.

Muns era una persona amb una gran preocupació pels problemes socials i un autodidacte que s’havia format devorant llibres. A través de les seves lectures, va tenir notícies de l’existència d’un sistema privat de prestacions, per cobrir les contingències, que s’havia creat i posat en pràctica en algunes fàbriques britàniques i alemanyes. Joan Muns va crear i va desenvolupar una caixa de cotitzacions (de resistència, en la terminologia obrerista) que havia de cobrir les contingències per desocupació, malaltia, accident, invalidesa, viudetat, orfandat i mort. Un projecte pioner i revolucionari de garanties socials que s’avançaria quasi un segle a l’actual sistema públic de cotitzacions i prestacions.

Muns va ampliar l’experiència que havia creat al conjunt de treballadors del tèxtil de Barcelona i dels pobles del pla (Sants, Gràcia, Sant Andreu). L’èxit va ser absolut, i no tan sols va aconseguir pagar les prestacions per contingències dels associats, sinó que, fins i tot, va reeixir a finançar la creació de diverses cooperatives obreres de producció tèxtil.  El projecte de Muns es va començar a esberlar quan el govern liberal del general Espartero (en aquell moment, regent d’Espanya, i autor de la cita "pel bé d’Espanya, cal bombardejar Barcelona un cop cada cinquanta anys") va legislar contra aquest sindicat primigeni i contra aquesta mútua pionera (1843), amb el pretès argument que atemptava contra la llibertat de treball.