Tal dia com avui de l’any 2004, fa 20 anys, s’inaugurava el viaducte de Millau, a la vila de Millau (Roerga), que travessa el riu Tarn i uneix les ciutats de Besiers (Llenguadoc) i Clarmont d’Alvèrnia (Alvèrnia). Aquest viaducte té una longitud de 2.460 metres i està format per vuit ulls (sis ulls de 342 metres d’alçària i dos ulls de 204 metres d’alçària). En el seu punt d’elevació màxima té una alçària de 343 metres sobre el nivell del sòl (en aquest cas, de l’aigua del riu), la qual cosa el convertiria en el pont més alt d’Europa i en el tercer més alt del món.
El viaducte de Millau va ser construït amb formigó armat, amb un projecte de l’arquitecte anglès Norman Robert Foster i de l’enginyer francès Michel Virlogeux seguint una estètica hightech (un estil en què prevalen materials industrials i tècnics utilitzats de manera visible en sostres, pisos i murs) i va tenir un cost de quasi 400 milions d’euros. Es va trigar tres anys a construir-lo i en aquelles obres hi van arribar a treballar més de 3.000 persones. La seva segona pila (les columnes que sostenen el tauler del pont) és, amb 270 metres, la més alta del món.
Es pot considerar que el viaducte de Millau és el relleu testimonial de l’aqüeducte romà del pont del Gard, construït durant el segle I aC, a l’extrem nord-oriental del Llenguadoc, i que va ser l’obra d’aquesta funcionalitat més llarga que mai van dissenyar i construir els enginyers de l’antiguitat romana. El pont del Gard va arribar a mesurar quasi 300 metres de longitud (en l’actualitat, se'n conserva un tram de 275 metres) i 50 metres d’alçària en el seu punt d’elevació màxima i va ser una obra mestra de l’arquitectura i de l’enginyeria hidràulica romanes.