Ortelius publica el primer mapa que castellanitza els topònims catalans.

Tal dia com avui de l’any 1570, a Anvers (llavors Països Baixos hispànics), es publicava la primera edició del Theatrum Orbis Terrarum, el primer mapamundi modern. Aquell atles havia estat confeccionat al taller de cartografia d’Abraham Ortelius (Anvers, 1527 – 1598). Poc després, el rei hispànic Felip II el nomenaria cartògraf de la cancelleria de Madrid (1575). Ortelius era la balda intermèdia de quatre generacions de dibuixants de mapes que van transportar la cartografia a la modernitat. Havia estat deixeble del cartògraf flamenc Gerard Kremer (Kruibeke, 1512) més conegut com a Mercator (la forma llatinitzada del seu cognom), i al seu torn seria el mestre dels cartògrafs neerlandesos Blaeu, el pare Willem (Alkmaar, 1571) i el fill Jan (Alkmaar, 1596), autors del primer mapa modern de Catalunya.

Però, en un plànol estrictament català, el més rellevant d’aquell atles seria que esdevenia el primer mapa que castellanitzava els topònims dels països de llengua i cultura catalanes. Així ens trobem que en la pàgina Regni Hispani (regnes de les Espanyes) a Catalunya, a més de Lleida, que és anomenada “Lérida”, Organyà és “Orguera”, Bellpuig és “Belpuche”, Collbató és “Colibato”, Montserrat és “Monserato”, Monistrol és “Munistro”, Montblanc és “Moblac”, Constantí és “Constancia”, Cunit és “Conil”, Mataró és “Matano”, Terrassa és “Tarraso”, Hostalric i Figueres apareixen germanitzada i galleguitzada respectivament, i són “Starlich” i “Figueiras”, i Perpinyà, quasi un segle abans del Tractat dels Pirineus (1659), apareix, premonitòriament, en la forma afrancesada de “Perpignan”.

A les Illes ens trobem que Eivissa apareix com a “Yuisa”, i Portopetro apareix com a “Puerto de San Pedro”. I al País Valencià, a més d’Alacant, Elx i Castelló, que apareixen, respectivament, com a “Alicante”, “Elche” i “Castillon”, ens trobem que Benicarló és “Bencarlón”, Alcalà de Xivert és “Chiverte”, les Coves de Vinromà és “Cuevas”, Llíria és “Lina”, Canet és “Cañete”, Catarroja és “Catarrojo”, Ontinyent és “Huertimiento”, Pallars és “Pajazo”, Almussafes és “Almucatar”, Teulada és “Tablada”, Oriola és “Horivela”, Santa Pola és “San Polo”, o Punta Prima és “Ponedera”. En canvi, el primer mapa que cartografia, exclusivament, Catalunya, que va ser confeccionat, uns anys més tard, al taller de Willem Blaeu per encàrrec de la Generalitat (Catalonia Principatus Novissima et Acurata Descriptio, 1608), tots els topònims estan escrits en la forma catalana correcta.