Tal dia com avui de l’any 1939, fa 85 anys, a Moscou, i en el context dels dies precedents a l’esclat de la II Guerra Mundial (1 de setembre de 1939), els ministres d’Afers Exteriors del règim nazi, Joachim von Ribbetrop, i del règim estalinista soviètic, Viatxeslav Mólotov, signaven un pacte de no-agressió que declarava que cap dels dos governs s’aliaria ni ajudaria un enemic de l’altre. A més, el tractat incorporava un protocol secret que delimitava les respectives influències a la regió intermèdia entre Alemanya i la Unió Soviètica. Polònia quedava dins de l’esfera alemanya, i les repúbliques bàltiques i Finlàndia dins de l’esfera soviètica.

L'opinió pública internacional va conèixer l’existència del pacte de no-agressió durant els dies immediatament posteriors, i va provocar una profunda i irreparable esquerda en l’exili republicà. Als exiliats de les formacions prosoviètiques Partit Comunista d’Espanya (PCE), Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) els va resultar molt difícil explicar la postura del règim de Stalin, i, encara més, continuar la tasca de proselitisme que havien desplegat. Els seus líders, fins i tot els que, poc després (1940), combatrien el nazisme des de la Resistència francesa van quedar profundament desprestigiats.

Aquesta profunda i irreparable esquerda va provocar moments d’extrema tensió. Com els que es van viure a bord del vaixell Winnipeg, que transportava 2.201 exiliats espanyols i 423 catalans cap a Santiago de Xile. Els militants del Partit Comunista d’Espanya (PCE), del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) pretenien el control d’aquella massa de refugiats, desplegant una tasca de proselitisme del seu ideari. A Panamà (24 d’agost de 1939) el passatge del Winnipeg va tenir notícies del pacte nazi-soviètic i la tensió entre els diferents grups ideològics va escalar vertiginosament. 

El 26 d’agost, aquella escalada de tensió ideològica acabaria trepitjant la ratlla que separava els dos blocs nacionals (espanyols i catalans). I quan el Winnipeg ja navegava per alta mar (per l’oceà Pacífic), es produiria l’intent dels exiliats espanyols (principalment prosoviètics) de llançar per la borda els exiliats catalans (bàsicament catalanistes).