Tal dia com avui de l’any 1698, fa 326 anys, a la Haia (Països Baixos independents), les tres principals potències atlàntiques europees —els regnes de França, Anglaterra i els Països Baixos—, signaven un tractat internacional que volia ser una solució a un més que probable conflicte successori hispànic (per la incapacitat de Carles II per a engendrar un hereu), que podia implicar diversos estats europeus, podia trencar l’equilibri continental aconseguit mig segle abans (Pau de Westfàlia, 1648) i derivar en una guerra d’abast internacional (com acabaria sent). Aquell acord fou anomenat Tractat de la Haia o Primer Tractat de Partició.

En aquell tractat es proposava que Josep Ferran de Baviera, un nen de sis anys que era net de Margarida d’Àustria, cosina germana del rei hispànic Carles II, obtingués els estats peninsulars hispànics i les colònies hispàniques d’Amèrica. Que Lluís, delfí de França (fill primogènit i hereu de Lluís XIV de França), obtingués els regnes de Nàpols i Sicília (que la Corona catalanoaragonesa havia aportat a la monarquia hispànica) i el ducat de Toscana (al·ludint als pretesos drets de l’àvia Mèdici de Lluís XIV, els Borbons francesos justificaven la usurpació del tron de Florència i programaven la futura incorporació de la península Itàlica a la monarquia francesa).

Aquell repartiment es va negociar a satisfacció de totes les parts. Ni els Habsburg podrien crear un eix Viena-Madrid, ni els Borbons, un eix París-Madrid, que en qualsevol dels casos hauria trencat l’equilibri europeu. A més, es volia recompensar el segon fill de l’arxiduc d’Àustria, que des d’un primer moment s’havia proposat com a candidat a la successió de Carles II. Per aquest motiu, també es va proposar que Carles d’Habsburg (el futur candidat dels catalans al tron hispànic durant el conflicte successori) obtingués els Països Baixos hispànics (l’actual Bèlgica), amb la missió de consolidar un estat-tap entre França, els Països Baixos i Anglaterra.

Però després (6 de febrer del 1699), Josep Ferran moria sospitosament a Brussel·les, la destinació de Carles d’Habsburg, segons el tractat de partició. Mentrestant, a Madrid, prenia força la idea que el fill del delfí de França, Felip de Borbó, esdevingués rei hispànic sense cedir cap territori, i important la política centralitzadora i uniformista que, feia dècades, els Borbons aplicaven a França. De seguida, es va constituir el partit cortesà borbònic, liderat pel cardenal Portocarrero, que seria el responsable de la falsificació del testament de Carles II a favor del seu nebot Felip de Borbó (futur Felip V), que abocaria Europa a una nova guerra (1701-1715).