Tal dia com avui de l’any 1900, fa 125 anys, la reina regent Maria Cristina —vídua d’Alfons XII i mare d’Alfons XIII— signava el decret que promulgava una llei aprovada per les Corts espanyoles —a proposta del govern del Partit Conservador, presidit per Francisco Silvela—, que prohibia l’activitat de partits polítics, sindicats o associacions d’ideologia catalanista, basquista o galleguista perquè es considerava que atemptaven contra la “unidad de la patria”. Aquella llei proclamava que la comissió d’activitats de promoció de la llengua, de la cultura o de la identitat, especialment catalanes, basques o gallegues —o de qualsevol altra “región”—, seria considerada un delicte de “traïció a la patria” i seria jutjada pel codi penal.

Aquesta llei va ser promulgada en un context d’enorme frustració de les classes política, empresarial i intel·lectual espanyoles, causada per la pèrdua, un any i escaig abans (novembre, 1898), de les darreres colònies d’ultramar (Cuba, Puerto Rico i les Filipines). Aquesta pèrdua va generar, també, un sentiment de ràbia perquè els sobiranistes cubans no havien acceptat l’autonomia política del govern liberal de Sagasta (novembre, 1897), concedida amb el propòsit de desactivar l’independentisme, i havien continuat la guerra. Aquesta suma de frustració i de ràbia havia trobat un caldo de cultiu idoni en el nacionalisme espanyol (formulat en el decurs del segle XIX), que era la ideologia dominant entre les classes privilegiades espanyoles.

Poc abans de la promulgació d’aquesta llei, s’havia produït la crisi del "tancament de caixes" (octubre,1899), una revolta fiscal contra la pressió tributària molt superior que, des de la fi de la Guerra de Cuba (novembre, 1898), suportaven els fabricants i botiguers catalans en relació amb els seus homòlegs castellans o andalusos. Els obrers catalans s’havien sentit interpel·lats i el 20 d’octubre del 1899 s’havia celebrat la primera gran manifestació unitària del catalanisme polític, que havia reunit més de 100.000 persones al Saló de Sant Joan (actual passeig Lluís Companys) i que havia estat la concentració més gran, fins aleshores, de la història peninsular. La reina regent havia reaccionat amb la destitució de l’alcalde Robert i amb l’aplicació de la llei marcial.