Tal dia com avui de l’any 1354, fa 670 anys, després d’un setge de quasi cinc mesos sobre la ciutat sarda de l’Alguer (des del 22 de juny de 1354), les hosts del rei Pere III entraven a la ciutat i donaven per conclosa la resistència de la seva població nativa a la dominació catalana. L’illa de Sardenya havia estat assignada a la Corona catalanoaragonesa amb el Tractat d’Anagni (1295), però la possessió de l’illa, controlada per famílies oligàrquiques vinculades amb la República de Gènova, havia dificultat la seva conquesta i pacificació. De fet, no seria totalment dominada fins al 1409.
La ciutat sarda de l’Alguer era un dels casos més paradigmàtics d’aquesta resistència. Les seves oligarquies locals estaven molt vinculades, comercialment, amb la República de Gènova, i després del Tractat d’Anagni (1295) no s’havia lliurat, voluntàriament, al nou poder catalanoaragonès. Fins passat mig segle, i després d’una sèrie de batalles navals davant la costa occidental de Sardenya, els catalans van poder desembarcar i entrar a la ciutat per primer cop (30 d’agost de 1353). Però aquell domini seria efímer, i un mes i mig després (15 d’octubre de 1353) la ciutat s’havia rebel·lat i s’havia lliurat, de nou, als genovesos.
Després de la conquesta catalana (1354), el rei Pere III va ordenar que tots els autòctons (des de les oligarquies locals fins als jornalers més esparracats) fossin capturats, convertits en esclaus i venuts als mercats de Palma, de Barcelona i de València. La ciutat, que havia quedat buida, va ser lliurada a colons catalans, que s’hi van establir estimulats per unes condicions fiscals i jurídiques molt favorables. Segons la investigació historiogràfica, el gruix de repobladors de l’Alguer procedia de l’illa de Mallorca, de l’Horta de València, del Camp de Tarragona i de la plana de l’Empordà. Des de llavors, l’Alguer és una ciutat catalanoparlant.