Tal dia com avui de l’any 1348, fa 674 anys, a Sagunt; un grup nombrós d’elements de la noblesa urbana de València cap-i-casal (que s’estima en uns dos-cents components a cavall); entraven a la força al call i es lliuraven al saqueig de les cases i a l’assassinat de les persones que se’ls van resistir. Aquell assalt es produïa en un context d’extrema tensió social i política: feia un any que s’havia declarat la Pesta Negra: que estava causant una brutal mortaldat al conjunt del continent europeu, i que s’havia traduït en una pèrdua important de força motriu del treball en el medi agrari i una en disminució considerable de les rendes dels grans propietaris latifundistes.

Al País Valencià (llavors regne de València); la Pesta Negra havia afectat, en gran manera, les zones rurals de l’interior i del sud; poblades per moriscos (descendents d’àrabs que havien quedat sota dominació del nou poder cristià) que vivien i treballaven en condicions de semiesclavitud. La notable pèrdua d’efectius laborals als grans latifundis nobiliaris; i la impossibilitat d’aturar aquella hemorràgia demogràfica, i de reposar la força del treball —si més no, de forma immediata— amb nous contingents poblacionals; també es va traduir en una alça de preus i escassesa de productes alimentaris que va crear una forta crisi a les ciutats, especialment al Cap-i-casal.

L’estament nobiliari valencià, que estava en conflicte amb la corona per les polítiques autoritàries del comte-rei Pere III (Pere lo terç, en la documentació de l’època); va aprofitar aquell desgavell per rebel·lar-se. Quan es va produir el pogrom de Sagunt feia dues setmanes que Pere III havia abolit els Privilegis de la Unió del regne de València que eren les constitucions de l’estament nobiliari que limitaven el poder del rei.  Poc després del Pogrom de Sagunt, el rei Pere III va ordenar el rabí de la comunitat quantificar els danys. I va actuar contra els responsables d’aquella brutal acció: van ser detinguts, empresonats i confiscats per a indemnitzar els damnificats.

Aquell atac es va produir perquè els jueus catalanoaragonesos no tan sols depenien del comte-rei, sinó que havien estat —i eren— el seu puntual financer. Això seria el que explicaria el perquè d’aquell atac: el pogrom de Sagunt —el primer de la història de la Corona catalanoaragonesa— era un atac a la corona. I explicaria, també, la reacció de Pere III a aquella brutal operació de destrucció i mort. En canvi, quaranta-tres anys després, quan es va produir la terrible onada de pogroms de 1391 (que va provocar la desaparició definitiva d’una bona colla de calls catalans i valencians); el comte-rei Joan I (fill de Pere III) no va saber o no va voler reaccionar a temps —abandonant els seus súbdits jueus a la seva sort— i els pogroms es van succeir un darrere l’altre.