Tal dia com avui de l’any 1347, fa 677 anys, a Messina (Sicília) es documentava la primera mort causada per la pesta negra en un domini de la Corona catalanoaragonesa. Aquella pandèmia era originària de l’Extrem Orient i havia arribat al Pròxim Orient i a l’Europa Oriental a través de la ruta terrestre de la Seda. A partir del contagi massiu de la població de les colònies genoveses del mar Negre, es va escampar per tota la Mediterrània, seguint les rutes de navegació dels seus vaixells mercants. Durant l’any 1347, la pesta negra, també anomenada pesta bubònica, es va estendre ràpidament per la península d’Anatòlia, Tràcia i Grècia; i, tot seguit, per Sicília, Calàbria, Sardenya, Còrsega, Provença i Gènova.

A la tardor de 1347, la pesta negra ja havia tocat i s’havia propagat per les Mallorques. I, a mitjan 1348, entrava a Catalunya pel nord-est, a través del focus de la Provença, i per mar, a través d’un vaixell genovès infectat que va fondejar i desestibar la seva càrrega al port de Barcelona. A la capital catalana, la primera “mort negra” documentada és de la primera setmana de maig de 1348 (vuit mesos després de la primera defunció a Messina). Durant els tres anys següents (1348-1351), Barcelona va perdre quasi la meitat de la seva població (va passar de 50.000 a 28.000 habitants) i a Catalunya una de cada tres persones va morir a causa de la pesta negra (va passar de 450.000 a 300.000 habitants).

A la tardor de 1348, la pesta negra ja abastava la totalitat de Catalunya, País Valencià i Aragó. A cavall dels anys 1348 i 1349 la pandèmia es va escampar per tota l’Europa Occidental. I durant el 1349 ho va fer per tot el Nord d’Europa. Els historiadors estimen que, en el conjunt d’Europa, la pesta negra va causar 50 milions de morts, que representarien la meitat de la població del continent. En canvi, la ciutat de Milà (que va crear un efectiu cordó sanitari), la zona més muntanyosa del País Basc i el territori de Lapònia no van ser afectats per aquella crisi. En el cas de Milà, el cordó sanitari va impedir l’entrada de la pesta, però també d’aliments, i aquella mesura va provocar milers de morts per inanició entre les classes més humils de la seva societat.