Tal dia com avui de l’any 1703, fa 321 anys, a Lisboa; els representants plenipotenciaris Manuel Teles da Silva, en nom del rei Pere II de Portugal; i John Methuen, en nom de la reina Anna I d’Anglaterra, signaven un acord polític, militar i comercial que seria anomenat Tractat dels Draps i dels Vins. Aquest acord contemplava que Portugal, que des que havia esclatat el conflicte successori hispànic (1701) havia mantingut una posició de prudència respecte al nou eix borbònic París-Madrid, abandonava aquesta postura i, desafiant l’arrogància espanyola, s’aliava amb les potències de l’aliança austriacista. En aquell moment aquestes potències eren Anglaterra, els Països Baixos, Àustria, el conglomerat del Sacre Imperi, i Savoia. Catalunya, País Valencià, les Mallorques i l'Aragó no s’hi sumarien fins al 1705. 

En aquest tractat també es va convenir que s’aplicaria una substancial rebaixa d’aranzels als vins portuguesos que s’exportaven a Anglaterra i als tèxtils anglesos que s’exportaven a Portugal. La propaganda d’estat borbònica va divulgar la brama que els anglesos havien traït els catalans i mai més no importarien els seus destil·lats. Però els capitals anglès i neerlandès tenien una participació important en la fabricació d’alcohols a Catalunya; i l’exportació d’aiguardents catalans a Anglaterra i els Països Baixos no es va interrompre mai. Ni durant l’època de prohibició borbònica de comerç amb els enemics de l’eix París-Madrid (1702-1705) —que s’exportava de contraban—; ni quan el règim borbònic va ser expulsat del Principat (a partir de 1705) —que es va recuperar l’activitat normal amb els socis comercials tradicionals—.

El Tractat angloportuguès dels Draps i dels Vins; que tan sols contenia tres articles, es convertiria en el text més breu de la història de la diplomàcia europea. I en l’actualitat, encara ostenta aquesta categoria. No obstant això, l’ingrés de Portugal en l’aliança internacional austriacista, sumada a la posterior entrada de Catalunya, del País Valencià i de les Mallorques (1705) tindria una especial repercussió en el desenvolupament de la primera fase del conflicte. El règim borbònic espanyol es va veure atrapat entre dos focs, i les precipitades fugides de Felip V a Versalles, abandonant el tron espanyol —com després del fracassat setge sobre Barcelona (agost, 1705)— o de la batalla de Torrero (1710); es convertirien en la riota de les cancelleries europees (tant de les austriacistes com de les borbòniques).