Tal dia com avui de l’any 1475, fa 549 anys, a Picquigny (regne de França), els reis Lluís XI de França i Eduard IV d’Anglaterra signaven un tractat que posava fi a la guerra dels Cent Anys, el primer conflicte d’abast continental de la història europea i el més llarg de la història mundial. La guerra dels Cent Anys, com se l’anomenaria posteriorment, va ser un conflicte que, de forma més o menys permanent, va enfrontar els regnes de França i d’Anglaterra pel control de la façana marítima d’Aquitània (entre l’illa de Re i la desembocadura del Bidasoa) lligada a la corona anglesa des del 1152 (casament d’Elionor, duquessa d’Aquitània amb el rei Enric II), i per la regió de Calais (conquerida pels anglesos el 1347).

Aquella guerra va durar 116 anys (1337-1453), i la pau es va segellar després de dues dècades de tens armistici. Durant la darrera fase del conflicte (conquesta anglesa d’Orleans, 1428 – victòria francesa de Castillon, 1453), el triomf anglès semblava inevitable, però en aquell context crític sorgiria la figura política de Violant, filla primogènita de Joan II de Catalunya-Aragó i esposa de Lluís d’Anjou, que havia estat apartada de la successió a la mort del seu pare (1397) i del seu oncle Martí I (1410), en virtut de la llei no escrita catalana que impedia a les dones assolir el tron com a reines-titulars. Violant crearia el mite Joana d’Arc, prepararia l’infant Carles per conduir els exèrcits francesos a la victòria i canviaria el curs de la guerra.

Una part important de la historiografia actual considera que aquell conflicte és la veritable Primera Guerra Mundial, per la quantitat de potències que s’hi van implicar. Al bàndol francès, en algun moment u altre, hi van participar les Corones de Catalunya-Aragó i de Castella i Lleó, els regnes de Navarra, de Mallorca-Rosselló i d’Escòcia, el ducat independent de Bretanya, el comtat independent de Flandes, la república de Gènova i el Papat d’Avinyó. I al bàndol anglès, també en algun moment u altre, hi havien combatut els regnes de Portugal i de Navarra (que havia canviat de costat), el ducat independent de Borgonya, els principats independents del Sacre Imperi i els flamencs (que, també havien canviat de costat), els nobles basco-aquitans i el Papat de Roma.