Tal dia com avui de l’any 1936, fa 89 anys, a Madrid; Niceto Alcalá-Zamora (Dreta Liberal Republicana) president de la República espanyola (cap d’Estat) des de la seva proclamació (14 d’abril de 1931); signava el decret de dissolució de les Corts republicanes i de convocatòria eleccions generals anticipades pel 16 de febrer. Aquell avançament estava provocat per la crisi de l’Estraperlo, un gran escàndol de corrupció que afectava el president del govern Alejandro Lerroux (Partit Republicà Radical) i a destacats membres de la seva formació política que ostentaven responsabilitats de govern. El desprestigi de l’executiu Lerroux; abandonat, calculadament, pel seu soci de govern Gil-Robles (CEDA) obligaria Alcalà-Zamora a donar per finalitzada, anticipadament, la legislatura.

L’escàndol de l’Estraperlo havia saltat uns mesos abans (setembre, 1935), poc després del judici i condemna a 30 anys de reclusió al president i consellers del Govern de Catalunya pels Fets del Sis d’Octubre de 1934 (maig, 1935). Lerroux i destacats membres del seu partit i del govern de la República, cobraven comissions il·legals a canvi d’autoritzar la instal·lació a diversos casinos de ruletes fraudulentes fabricades pels industrials nord-americans Strauss i Perlowitz. Lerroux no va poder negar les evidències i va quedar en una situació política molt precària. “L’home de Lerroux” a Catalunya, Pich i Pon, que després de la crisi de 1934 havia estat nomenat —a dit— alcalde de Barcelona i governador general de Catalunya (les funcions de president de la Generalitat intervinguda), també va resultar esquitxat per aquell escàndol.

Alcalá-Zamora va intentar formar un executiu que esgotés la legislatura (novembre, 1938). Però Gil-Robles, president de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autonómas), que havia estat el guanyador de les eleccions generals de 1933 i que era el soci de govern de Lerroux, president del Partit Republicà Radical i segona força més votada en aquells comicis; es va negar a prendre el relleu. Gil-Robles va pensar que en unes noves eleccions marcades pel desprestigi de Lerroux aconseguiria concentrar tot el vot de la dreta espanyola i governar en solitari. Però el seu càlcul es va demostrar erroni. En les eleccions del 16 de febrer, el PRR de Lerroux va perdre 99 diputats (va passar de 104 a 5); però la CEDA també va pagar el seu tacticisme i va veure disminuïda la seva representació en 27 escons (va passar de 115 a 88).

Els comicis de 1936 van ser guanyats per Frente Popular a Espanya, i pel Front d’Esquerres a Catalunya. Poc després, el nou govern, amnistiava el president i els consellers de la Generalitat. La restauració de la normalitat política a Catalunya i la promulgació d’una bateria de lleis molt progressistes a Espanya (algunes d’aquestes creades per acabar amb la secular intervenció de l'Església en la vida pública); provocarien els primers moviments conspiratius, promoguts per la ultradreta espanyola, pels monàrquics, per bona part dels comandaments militars i les jerarquies eclesiàstiques espanyols, i per la burgesia industrial i bancària; que mai van acceptar el resultat d’aquelles eleccions i que van desembocar en el cop d’estat del 17-18-19 de juliol i en la Guerra Civil espanyola (1936-1939).