Tal dia com avui de l’any 1934, fa 86 anys, el president Companys proclamava la República catalana dins la República Federal espanyola. Aquella proclama era la culminació d’un conflicte que s’havia iniciat el 20 de novembre de 1933, l’endemà de les eleccions generals anticipades, les quals va guanyar un tripartit de dretes format per la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) dirigida per Gil-Robles; el Partit Republicà Radical (PRR) dirigit per Alejandro Lerroux; i el Partit Agrari Espanyol (PAE) dirigit per Martínez de Velasco. Des del primer moment, aquell tripartit de dretes va projectar una política molt hostil cap al Govern de Catalunya.

Els partits que formaven aquella coalició s’havien presentat amb els seus respectius programes, que eren bàsicament involucionistes i en el cas de la CEDA, antirepublicans. Però tenien uns punts comuns, que havien àmpliament divulgat durant la campanya electoral, que prometien liquidar l’autogovern català, restaurat el 14 d’abril de 1931 coincidint amb la proclamació de la República. A l’octubre de 1934, Catalunya era l’únic territori de la República espanyola que havia assolit una autonomia política. Euskadi i Galícia no ho farien fins al 1936; i el País Valencià i Navarra no aconseguirien culminar els seus respectius projectes estatutaris a causa de la Guerra Civil.

Aquell clima de conflicte havia dibuixat una espiral ascendent i el president Companys i els consellers del Govern de Catalunya van decidir que la manera de posar fi a aquella hostilitat era modificar la naturalesa unitària de l’estat espanyol. El 6 d’octubre, a les vuit del vespre, van proclamar la República catalana dins la República Federal espanyola, esperant que les nacions històriques del territori republicà farien el mateix. En canvi, el govern espanyol va decidir que aquella proclama era un acte de rebel·lió i de sedició que atemptava contra l’arquitectura unitària de la República espanyola i la va reprimir llançant l’exèrcit espanyol als carrers de Barcelona.

El moviment de Companys es va demostrar un greu error de càlcul polític. Cap altra nació històrica del territori republicà va secundar la proclama catalana. I, en canvi, el govern espanyol tenia el govern català en la situació que perseguia des de feia mesos. Després d’una nit de duríssims combats pels carrers de Barcelona (6 a 7 d’octubre de 1934), que van enfrontar l’exèrcit espanyol amb les forces lleials a la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Guàrdies d’Assalt i milicians independentistes i sindicalistes) i que es va saldar amb 74 morts i 252 ferits, els militars espanyols van assaltar el Palau de la Generalitat i van detenir i empresonar el Govern de Catalunya.