Tal dia com avui de l’any 1641, fa 383 anys, Pau Claris i Casademunt, 94è president de la Generalitat de Catalunya, proclamava la República Catalana. Aquella proclamació era el resultat de la resolució dels Braços (la institució que reunia la representació dels tres estaments de la societat i que seria l’equivalent a l’actual Parlament) en la sessió celebrada el dia anterior. Aquells fets es produïen en un context de guerra, provocat per la crisi i la Revolució dels Segadors (juliol, 1641); la declaració de guerra del rei hispànic Felip IV a Catalunya (setembre, 1641) i la invasió hispànica del Principat (novembre-gener, 1641). Durant aquella seqüència de fets, les autoritats catalans i franceses havien pactat separar el Principat de l’edifici polític hispànic i posar-lo sota la protecció de França (Pacte de Ceret, setembre de 1640).
El dia 16 de gener de 1641, el Dietari de la Generalitat consignava: “Lo senyor de Plesis Besanson (delegat de la monarquia francesa a Catalunya) ha fet ostensió dels poders que lo rey christianíssim (Lluis XIII de França) li ha donats en orde a la assistència que desija fer a esta província per sa conservació, en los quals, entre altres capítols, li dona poder sa magestat christianíssima per admètrela de baix de sa protecció, ab que reduesca son govern a forma de república ab los pactes y condicions que entre la província y a sa magestat christianíssima se ajustaran (Pactes de la Peronne; setembre de 1641); y ha demanat juntament que aquesta intenció de son rey se propose a vostra senyoria, com ho fem, perquè vostra senyoria sie servit sobre aquest fet aconsellarnos lo que li aparexerà més convenient per nostra conservació y establiment del bon govern de aquestos Principat y comtats”.