Tal dia com avui de l’any 1519, fa 506 anys, els braços estamentals de Catalunya (noblesa, clergat i viles reials) votaven el nomenament conjunt al càrrec de comte de Barcelona —és a dir, Home Principal de Catalunya— de Carles de Gant —net de Ferran el Catòlic i nomenat successor pel seu difunt avi— i de Joana d’Aragó —mare de Carles, filla de Ferran i malanomenada "la Boja", i incapacitada i reclosa al castell de Tordesillas (Corona castellanolleonesa) d'ençà de la mort del seu marit Felip i per ordre del seu pare, el Catòlic (1506)—.

Aquest doble nomenament, que no es produïa des del segle XI, obeïa a un conflicte entre el nou monarca (que pretenia obtenir el nomenament abans de negociar les corts i jurar les Constitucions de Catalunya) i les institucions catalanes (que es negaven rotundament a nomenar Carles prèviament al compliment d’aquests requisits). El Dietari de la Generalitat consigna aquest nomenament amb una simple anotació que no destaca en absolut: “En aquest dia (dissabte 16 d’abril) jurà en lo palau reyal la magestat del rey nostre senyor”.

Després d’un tens estira-i-arronsa, la cancelleria de Carles i les institucions de Catalunya van convocar Corts, de nou, per al 12 de maig del 1519. Novament, el Dietari de la Generalitat consigna que: “En aquest dia (dijous 12 de maig) tornà en Barcelona la magestat del rey nostre senyor, del deport que havia pres per alguns dies fora de la ciutat”. Aquestes negociacions es van allargar per espai de vuit mesos (fins al 19 de gener del 1520), època durant la qual Barcelona va ser cap de la cancelleria de Carles de Gant i, per tant, capital dels seus dominis.

Finalment, el 19 de gener del 1520, s’assolí un acord.  Les Corts catalanes es comprometien a pagar a l’erari reial 250.000 lliures barcelonines (l’equivalent actual aproximat a 200 milions d’euros), a satisfer en diverses anualitats. En contrapartida, Carles passava a ser comte de Barcelona en solitari (sense la seva mare Joana) i confirmava, entre altres, les constitucions que garantien el lliure comerç entre els ports catalans i els ports otomans del nord d’Àfrica, o l’exempció d’impostos en els intercanvis entre Catalunya i els territoris de Nàpols, Sicília i Sardenya.

En aquella ocasió, el Dietari sí que en va informar a bastament: “En aquest dia, a les sis fins a les set ores de matí, la cesàrea, imperial, sacra e catòlica real magestat del rey nostre senyor, aprés de haver vellat tota la nit precedent en lo monastir de frares menors (...) traballant en concordar e portar a bona conclusió les Corts Generals (...) E en la dita ora, en la matinada, la prefata magestat muntà e segué en lo pontiffical sólio, more solito; foren publicades les noves constitucions e capítols fets en dita Cort (...) agrahint e acceptant lo dit servey ab significació de amor, licencià la dita Cort”.