Tal dia com avui de l’any 1592, fa 432 anys, a Reus; es documenta la primera celebració de la festivitat de la Misericòrdia. Durant els seus dos primers dos segles de l’existència d’aquella festivitat (finals del XVI-finals del XVIII) es va celebrar en anys no consecutius i com un acte d’agraïment a la Mare de Déu per la remissió d’una pesta; per les pluges de primavera que havien permès una bona collita de cereals; o per un estiu sec que havia propiciat una bona verema. Aquella celebració consistia en una processó des de l’ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia (a la Partida de les Forques Velles) fins a l’església prioral de Sant Pere (al centre de la vila).

L’any 1592 la vila de Reus (llavors un petit nucli de poc més de 2.000 habitants), es va veure afectat per la Pesta de la Llana o dels Pastors, una epidèmia originada a Flandes, que havia estat introduïda a la península Ibèrica a través dels ports bascos que exportaven la llana en brut cap als telers flamencs i que importaven els draps flamencs cap als mercats castellans. Aquesta pesta s’havia propagat amb molta virulència, seguint les carrerades (les rutes dels grans ramats transhumants) que travessaven la península Ibèrica. Durant el mes de maig de 1592, la pesta entrava a Catalunya a través de la xarxa de carrerades que connectaven el Pirineu amb la vall de l’Ebre.

Entre finals de maig i principis de juny de 1592 es va produir una gran mortalitat a les viles situades als dos vessants de la Serralada Prelitoral. En dues setmanes, Arbeca, Bellpuig, Tàrrega o Santa Coloma de Queralt van perdre entre un 10% i un 25% de la seva població. I a mitjans de juny de 1592, la pesta ja era a Reus. Segons la tradició, després de diverses setmanes de pesta, la Mare de Déu es va aparèixer a una nena anomenada Isabel Besora, que tenia a la seva cura un ramat d’ovelles. Segons la mateixa tradició, la Mare de Déu va prometre a aquella nena —que a partir d’aquell moment seria anomenada “la Pastoreta”— que erradicaria la pesta.

Poc després, i en agraïment per la superació d’aquella crisi sanitària, es va iniciar la construcció del santuari (a les Forques Velles, on segons la tradició la Mare de Déu s’havia aparegut a la Pastoreta). El santuari seria el punt d’inici de les futures processons i en el decurs dels segles coneixeria diverses ampliacions. Les fonts documentals revelen que a finals del segle XVIII, en plena puixança econòmica i demogràfica de la vila (Reus ja s’apropava als 20.000 habitants i ja era la segona ciutat del Principat); la Festa de la Misericòrdia ja estava plenament consolidada i ja havia estat convertida en la “Festa Major petita” de la capital del Baix Camp.