Tal dia com avui de l’any 1529, fa 495 anys, se celebrava la primera festa de Sant Magí, copatró de Tarragona, que tenim documentada. Els investigadors de la història lúdica de la ciutat consideren que l’autorització i edició eclesiàstiques del document Vida de sant Magí, escrit el 1529 pel canonge de la catedral i cronista Joan de Sessé, testimonia l’existència d’una festa dedicada a sant Magí que, molt probablement, ja se celebrava des del segle XIV. No obstant això, fins passats dos segles i mig (1777) no es constituiria la primera Junta d’Administradors del Portal del Carro, responsables de tot allò relacionat amb l’advocació i la celebració del sant.

Segons els mateixos investigadors, a Tarragona el culte a sant Magí es remunta al segle IV, poc després de la proclamació del cristianisme com a confessió oficial de l’Imperi romà. En aquell moment, Tàrraco era una de les grans ciutats de la Península i de l’Imperi, i es va generar un corrent d’advocació local a partir de la tradició de l’anacoreta Magí, que s’havia refugiat a les fonts del riu Gaià (en un indret anomenat Brufaganya) escapant de la persecució de l’aparell repressiu romà. Posteriorment, amb la invasió àrab i l’abandonament de la ciutat (714-1114), aquesta advocació restaria oblidada.

L’advocació a sant Magí es va recuperar amb la restauració de la ciutat i de la mitra tarraconense (1114). I a partir del segle XVI, la figura de sant Magí adquiriria protagonisme a la cosmogonia local. En aquell moment, les fonts documentals ja parlen del poder miracler de l’aigua de la font de Brufaganya. El misteriós carrer-passadís que connecta les places de les Cols i de Dames i Vells va passar a ser anomenat de Sant Magí, perquè la tradició afirmava que l’anacoreta hi havia nascut, tot i que això no és possible, perquè a l’època romana aquella zona formava part de la plaça central del Fòrum Provincial.

El 1813, la festa de Sant Magí no es va poder celebrar perquè l’exèrcit napoleònic, que havia entrat a la ciutat el 1811, estava enllestint la retirada. Segons la tradició, el sant va apagar la metxa amb la qual els francesos pretenien volar la muralla del Portal del Carro. Poc després, amb la ciutat lliure de presència militar, es van celebrar les festes amb la pólvora que els francesos no havien pogut fer esclatar. De la festa del 1847 es té constància de la primera processó de Sant Magí pels carrers de la ciutat. I de la festa de Sant Magí del 1857, tenim la primera constància documental de l’aixecament de castells.