Tal dia com avui de l’any 1978, fa 47 anys, se celebrava la primera reunió del Consell del País Valencià, que era el primer govern valencià des de l’ocupació borbònica del 1707 i la destrucció de l’edifici foral, polític i institucional valencià. El Consell del País Valencià havia estat creat quatre setmanes abans (17 de març del 1978) per l’Assemblea de Parlamentaris del País Valencià (un plenari format i constituït pels 41 diputats valencians electes al Congrés) i esdevenia l’executiu que tenia la missió de coordinar les diputacions provincials, d’assumir els traspassos de competències d’aquests mateixos organismes provincials o de l’estat i de crear les estructures per a transportar el País Valencià a l’autogovern.
El dia anterior, el 10 d’abril del 1978, l’Assemblea de Parlamentaris va nomenar el primer govern del Consell del País Valencià o de la Generalitat Valenciana provisional, que seria encapçalat pel jurista Josep Lluís Albinyana i Olmos, del sector valencianista del PSOE. El president Albinyana adoptaria, com a programa d’actuació, els acords de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, creada el 1976 per a aglutinar i formar un front unitari i representatiu de totes les forces polítiques. Els acords més importants de la Taula havien estat: iniciar un procés preautonòmic i establir un marc jurídic per redactar un Estatut i restaurar l’autogovern, i la cooficialitat del català/valencià i el castellà.
Aquell primer govern estaria format per catorze consellers: Máximo Aguirre, del PDP, a Economia; Ferran Vidal, del PSOE, a Interior; Josep Lluís Barceló, de la UCD, a Educació; Antoni G. Miralles, del PSOE, a Obres Públiques; Joan Lerma, del PSOE i que més endavant seria president de la Generalitat, a Treball; Lleonard Ramon, de la UCD, a Indústria i Comerç; Enric Monsonís, del Partit Liberal i que succeiria Albinyana, a Agricultura; Alberto Jarabo, exprocurador de les corts franquistes, furibund anticatalà i d’AP, a Turisme; Manuel Sánchez, del PSP, a Sanitat i Seguretat Social; Emèrit Bono, del PC, a Transports; Josep Bevià, del PSP, a Cultura, i Bernardo Heredia, Lluís Martínez i Ignasi Docavo, com a consellers sense cartera.