Tal dia com avui de l’any 1936, fa 88 anys, a Melilla, Juan Seguí Almuzara, general de l’exèrcit espanyol a la reserva, donava l’ordre de rebel·lió a les guarnicions militars espanyoles de la ciutat contra el legítim govern de la República espanyola. L’inici d’aquella rebel·lió es va produir a les 17 hores i 17 minuts, després que el general pròfug Mola, des de Baiona (País Basc nord, França), hagués enviat un radiograma en clau adreçat al també general pròfug Sanjurjo —a Lisboa— i als generals Franco —Santa Cruz de Tenerife— i Seguí —Melilla—. Segons la investigació historiogràfica, l’objectiu d’aquell cop d’estat era aconseguir el poder d’una manera ràpida i violenta, i instaurar una dictadura militar —com el règim del general colpista Primo de Rivera (1923-1930)—, que no preveia la restauració de la monarquia.

A darrera hora del dia, totes les guarnicions militars espanyoles del Protectorat del Rif estaven sota control dels rebels. I l’endemà, els colpistes passaven a executar la segona fase del pla de Mola: la sublevació de totes les guarnicions militars de la Península, excepte les de Catalunya. Durant la jornada del 18 de juliol, els rebels van aconseguir el control dels territoris de Galícia, Lleó, Castella la Vella, Navarra, les Illes Balears, Àlaba, Saragossa i Guadalajara; però, en canvi, van fracassar a la resta de territoris peninsulars (perquè l’aparell de govern republicà va convèncer els comandaments o perquè aquests comandaments no van gosar treure l’exèrcit al carrer). Astúries, Cantàbria, Biscaia, Guipúscoa, Castella la Nova (amb Madrid), Extremadura, Andalusia, Múrcia, el País Valencià, Osca i Terol, restaven lleials a la República.

La darrera fase del pla de Mola es va dur a terme el 19 de juliol a Catalunya. Però la resposta de la Generalitat i de la població civil va conduir la rebel·lió al fracàs. Barcelona seria l’única ciutat del territori republicà que derrotaria la rebel·lió per la força de les armes. El 20 de juliol, amb el territori republicà dividit en dues masses que no tenien prou força per a imposar-se l’una a l’altra, la situació derivada d’aquell cop d’estat entraria en una fase bèl·lica que conduiria a la Guerra Civil Espanyola, un conflicte que, segons la investigació historiogràfica, se saldaria amb 400.000 morts per efecte de les bales i les bombes; 200.000 per la repressió a les respectives rereguardes i 500.000 exiliats.