Tal dia com avui de l’any 1957, fa 67 anys, a València; el riu Túria es desbordava i inundava la ciutat. Aquella crescuda era conseqüència del fenomen meteorològic conegut popularment com la “Gota Freda” (DANA, acrònim de depressió aïllada a nivells alts, en llenguatge tècnic), característica de la tardor mediterrània després d’un estiu sec i de calor intensa i que consisteix en la formació d’una pertorbació atmosfèrica extratropical. Durant els dies 13 i 14 d’octubre es van produir episodis de pluges torrencials a la conca mitjana i baixa del riu Túria. En poques hores es van registrar 400 litres/m² en diversos municipis de les comarques interiors de la part central del País Valencià. Aquell fenomen va ser anomenat la “Gran Riuà” i va ser la pitjor inundació del segle XX a València cap-i-casal.

A les dues del migdia del dia 14 va arribar la segona i més important crescuda, de 3.700 m³/segon i una velocitat de 15 quilòmetres/hora. Per tenir una idea del que això significava, direm que equivalia a sis vegades el cabal mitjà de l’Ebre al seu pas per Amposta. L’aigua va sobrepassar el llit del riu i va inundar la ciutat, especialment la part històrica amb els barris de la Petxina, del Carme i de la Xerea, assolint un nivell de tres metres per damunt dels carrers i places.  En alguns edificis d’aquesta part històrica conserven una marca a la façana que diu “Fins ací aplegà la riuà”.  En aproximar-se a la costa, aquella brutal avinguda es va fragmentar, creant diversos braços d’aigua que van aïllar, totalment, el barri marítim de Natzaret.

Aquella catàstrofe es va cobrar 81 vides humanes i va danyar 5.800 edificis de la ciutat, a més de les pèrdues a l’activitat econòmica (agricultura, indústria i comerç). Per aquest motiu, les autoritats valencianes del moment van prendre consciència que calia mitigar un problema que es repetia de forma invariable des de feia segles. Es van presentar i valorar tres possibles solucions: desviar el riu pel nord, pel sud o ampliar la capacitat del llit del Túria. Finalment, es va optar per desviar el cabal del riu pel sud, i es va construir un curs nou d’una longitud de quasi 12 quilòmetres que discorria a vuit quilòmetres al sud del llit vell. Aquella obra es va iniciar el 1961 i va concloure el 1969. L’obra va ser finançada per la societat valenciana, amb impostos extraordinaris com, per exemple, l’increment del 25% del preu dels segells.