Tal dia com avui de l’any 1150, fa 869 anys, Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona i príncep d’Aragó, signava la donació a l’orde del Cister d’un extens lot de terres deshabitades situades a l’actual comarca de la Conca de Barberà. Aquella donació impulsaria la construcció del monestir de Poblet, que seria el primer establiment de l’orde del Cister a Catalunya i, posteriorment, el panteó dels sobirans de la corona catalanoaragonesa. Les primeres obres de construcció van culminar el mateix any (1150). A Poblet s’hi enterrarien vuit dels catorze sobirans de les nissagues Berenguer-Aragó i Trastàmara, que van morir entre 1162 i 1516.
Es dona la circumstància que la nora de Ramon Berenguer IV i esposa d’Alfons-Ramon I de Barcelona i d’Aragó, Sança de Castella, va promoure poc després la construcció del monestir de Sixena (1188), amb el propòsit de convertir-lo en panteó reial dels sobirans catalanoaragonesos, i va lliurar-ne la gestió a les religioses del poderós orde de Sant Joan de l’Hospital. La pretensió de Sança no va tenir èxit i va ser el seu espòs, Alfons-Ramon I, que va morir abans que ella (1196), el primer sobirà catalanoaragonès enterrat a Poblet. A Sixena només s’hi van enterrar la mateixa Sança (1206) i el seu fill i hereu, Pere el Catòlic, mort a la batalla de Muret (1213).
En canvi, Jaume I, fill de Pere el Catòlic i net d’Alfons-Ramon i de Sança, seria el continuador de la tradició iniciada pel seu avi. Va ser un dels grans protectors de Poblet i hi va ser enterrat. Durant el seu regnat, Poblet es va engrandir notablement: el rei no tan sols va promoure l’ampliació de les dependències monacals, sinó que en la primera fase de conquesta del País Valencià (1229-1245) li va lliurar el domini de grans extensions de terra al voltant de València cap i casal. D’aquesta manera, Poblet adquiria una dimensió que el convertiria en un dels principals poders de l’estament eclesiàstic del país. Tres del seus abats serien presidents de la Generalitat.