Tal dia com avui de l'any 1150, fa 867 anys, a Lleida (Principat de Catalunya) es casaven Ramon Berenguer IV, de 36 anys, —comte independent de Barcelona, Girona, Osona i la Cerdanya— i Peronella, de 14 anys, —hereva del regne d'Aragó i del comtat independent de la Ribagorça—. L'enllaç matrimonial era la culminació dels acords de Barbastre, signats tretze anys abans (1137) entre Ramon Berenguer IV i Ramir II —pare de Peronella—. Els acords de Barbastre s'havien materialitzat per la negativa dels estaments polítics aragonesos (els braços nobiliari i eclesiàstic) a casar l'hereva Peronella amb l'hereu del tron de Castella a causa de la por de desaparèixer com a entitat independent.

 

La forta pressió que Navarra i Castella exercien sobre Aragó (Saragossa havia estat ocupada pels castellans) basada en els pretesos drets que Pamplona i Burgos esgrimien sobre el regne aragonès, van obligar els estaments de Jaca a buscar una aliança que garantís la seva independència política, militar i econòmica. En la decisió de bascular cap a Barcelona va tenir molt de pes el sistema polític dels comtats independents catalans, que resultava molt beneficiós per a les oligarquies aragoneses. El feudalisme, estès arreu d'Europa excepte a la península Ibèrica, articulava el poder d'una manera horitzontal. El sobirà (comte, duc o rei) exercia la seva autoritat d'una manera negociada i pactada amb els altres estaments de poder (noblesa, Església).

Ramon Berenguer IV no va exercir mai com a rei d'Aragó. Es va limitar a exercir, com ja ho feia als seus dominis catalans, en qualitat de príncep, una figura jurídica catalana de tradició romana que feia referència a l'home principal d'una república coronada. Exactament com ho feien, en els seus respectius dominis, els ducs independents de la Sereníssima República de Venècia o els comtes independents de Flandes; tant o més poderosos (políticament i militarment) que les monarquies veïnes. La seva dona Peronella seria la que exerciria com a reina d'Aragó. Alfons el primogènit —i tots els seus successors— serien proclamats per separat comte sobirà (home principal) de Catalunya a Barcelona i rei d'Aragó a Saragossa.