Tal dia com avui de l’any 1717, fa 307 anys, a Madrid, el rei Felip V, a proposta de la cancelleria del règim borbònic espanyol, decretava la creació de la Universitat de Cervera, que venia acompanyada de l’ordre de tancament de les set universitats catalanes (Lleida —la degana—, Barcelona, Tarragona, Girona, Tortosa, Vic i Solsona). El règim borbònic va clausurar les universitats molt abans que Cervera iniciés els cursos acadèmics (1726). Durant els nou anys que separen la constitució de la Universitat de Cervera de l’obertura de les primeres facultats (1717-1726), els alumnes catalans d’estudis superiors es van haver de traslladar, forçosament, a altres universitats (València, Osca, Alcalá de Henares, Salamanca). 

La creació de la Universitat de Cervera obeïa a la voluntat de control del règim borbònic sobre el sistema universitari català de l’època, que la cancelleria de Felip V considerava una fàbrica de dissidents. Però el règim borbònic en va limitar el creixement i l'excel·lència amb el propòsit de deslocalitzar els alumnes catalans més brillants acadèmicament o els fills de les classes més potents econòmicament. El 1740, quan es va començar a impartir docència a l’edifici de la universitat (entre el 1726 i el 1740, les classes s’impartien a pisos de la ciutat), només funcionaven les facultats de Lleis, de Medicina, de Cànons, de Teologia, de Filosofia i d’Humanitats.

Per aquest motiu, la Junta Superior de Comerç de Catalunya (hereva del Consolat de Mar de l’època foral), entre el 1775 i el 1814, va crear els estudis de Comerç, de Navegació, de Disseny, d’Arquitectura, de Física, d’Economia Política i de Física Experimental, que era el que demanava la societat i l’economia catalanes de l’època i que s’impartirien a la Casa de la Llotja de Barcelona. No obstant això, per la Universitat de Cervera hi passarien diversos alumnes que després serien personalitats destacades del món polític, acadèmic o científic de la Catalunya del segle XIX; com el jurista Josep Finestres; el militar i polític Joan Prim; el científic i inventor Narcís Monturiol, i els escriptors Jaume Balmes i Josep Melcior Prat.

S’ha dit que la Universitat de Cervera va ser el premi de Felip V a la ciutat per la seva fidelitat durant la guerra de Successió (1705-1714/15). Però això no és així. Durant el conflicte successori, les elits locals de Cervera estaven dividides, com en moltes altres ciutats catalanes. I a Cervera, el partit austriacista era majoritari entre les seves classes dirigents. Quan els exèrcits borbònics es disposaven a ocupar la ciutat (1713), es produiria una transferència pactada, ordenada i silenciosa del poder local per a evitar les represàlies. La cancelleria borbònica mai no es va empassar que Cervera li havia estat fidel des de l’inici del conflicte, però la presentaria interessadament com el paradigma d’una falsa Catalunya borbònica.