Tal dia com avui de l’any 1940, fa 82 anys, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc de Barcelona, un escamot de la Guàrdia Civil espanyola afusellava Lluís Companys i Jover, 123è president de la Generalitat de Catalunya. El president Companys havia estat detingut el 13 d’agost de 1940 a la França ocupada, en una operació policial en què van participar la Wehrmacht (l’exèrcit alemany), la Gendarmeria francesa (que depenia del comandament ocupant alemany), la Gestapo (la policia política del règim nazi alemany), l’ambaixada espanyola a París i el SIMP (la policia política del règim franquista).
Posteriorment, va ser empresonat i interrogat al centre penitenciari La Santé, a París, i, tot seguit, conduït a Madrid i lliurat a les autoritats del règim franquista sense cap mena de protocol d’extradició. A la seu de la Dirección General de Seguridad, va ser brutalment torturat i, posteriorment, va ser traslladat a Barcelona —al castell de Montjuïc— i sotmès a un judici-farsa on, paradoxalment, el règim polític resultant d’un cop d’estat i d’una sagnant guerra civil el va condemnar a mort pels pretesos delictes de “auxilio a la rebelión militar”. Les últimes paraules del president Companys van ser: “Per Catalunya!”.
Companys és l'únic president elegit democràticament d’un país europeu que ha estat afusellat. Dècades després, els governs francès i alemany, en nom dels seus respectius estats, van demanar perdó per la seva col·laboració en aquella detenció, interrogatori i extradició. Però, en canvi, els governs espanyols des de la implantació de l’actual règim democràtic (1976), tant socialistes com conservadors, s’han negat sistemàticament a anul·lar el judici-farsa i la condemna-crim contra Lluís Companys i a demanar perdó, en nom de l’estat que representen, per les tortures comeses i l’assassinat perpetrat contra la persona del president legítim i democràtic de Catalunya.