Tal dia com avui de l’any 1757, fa 265 anys, en el marc del conflicte que enfrontava Gran Bretanya i França pel control de la regió nord-americana dels Grans Llacs, es va decidir el resultat de la batalla de Fort William Henry. Aquella batalla, que s’havia iniciat el 3 d’agost de 1757 amb el setge de l’exèrcit francès sobre el destacament britànic de Fort William Henry (situat a la riba sud del llac George, a l’actual estat nord-americà de Vermont), es va decidir a favor dels atacants. Els francesos van aconseguir arribar fins a les parets del fort britànic amb un lent però efectiu avanç de trinxeres en forma d’aspa, que els va permetre bombardejar el fort britànic cada cop amb més força. Els britànics es van rendir i van lliurar el fort el 9 d’agost de 1757.

La infanteria francesa que va combatre en aquella batalla estava formada, principalment, pels efectius del regiment Royal-Roussillon. Aquest regiment havia estat creat cent anys abans (1657) pel cardenal Mazzarino, ministre plenipotenciari de la monarquia francesa de Lluís XIV, a les acaballes de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59). Aquell regiment va estar sempre format per soldats i oficials nord-catalans que es van enfrontar a les tropes hispàniques. Conclosa la guerra (1659), la monarquia francesa va conservar la identitat del regiment, si bé a partir de 1750 els seus comandants ja no serien catalans. En la batalla de Fort William Henry, el comandant del Royal-Roussillon era l’occità Louis-Joseph de Montcalm (Nimes, 1712).

La batalla de Fort William Henry va ser el bateig de foc del Royal-Roussillon a les colònies americanes. Però aquella important victòria, que els obria el camí cap a Nova York, va quedar entelada pel comportament dels indis iroquesos —aliats dels francesos— que no van respectar els pactes de la capitulació. El dia 9, quan els britànics van iniciar l’abandonament confiat i pacífic del fort, els iroquesos els van atacar per la rereguarda, causant-los centenars de morts, sobretot dones i criatures desarmades que no es podien defensar. Montcalm va intentar evitar aquella massacre, però no havia comptat que en les cultures indígenes americanes no es contemplava la rendició si no venia acompanyada de l’esclavització dels derrotats.