Tal dia com avui de l’any 1388, fa 636 anys, el rei Joan I de Catalunya i Aragó, autoritzava la instal·lació d’un Consolat de Mar a Perpinyà, i la construcció d’una Llotja de Mar per acollir aquesta institució. El Consolat de Mar de Perpinyà era el sisè que es constituïa a la Corona catalanoaragonesa, després del de Barcelona (1262), el de València (1283), el de Mallorca (1326), el de Tortosa (1363) i el de Girona (1385). La capital del Rosselló no era a tocar de mar, però la seva porta d’entrada i sortida marítima era a través del port de Cotlliure. Perpinyà ja era la segona ciutat del Principat en volum demogràfic i en activitat econòmica, i una de les deu més poblades de la Corona catalanoaragonesa.

El Consolat de Mar és la gran aportació catalana al món del comerç i del dret internacionals. El 1173 ja s’esmenta la presència de comerciants catalans establerts, permanentment, al port d’Alexandria. Les empreses comercials catalanes, a finals del segle XII, ja havien assolit totes les ribes del vell Mare Nostrum. I abans d’acabar el segle, els comerciants catalans ja eren habituals als ports de Ceuta, de Bugia, de Tunis, i de l’esmentada Alexandria —a la costa sud—, i de Tir, de Sidó i d’Acre a la costa oriental. Amb aquest desplegament, era necessari crear un codi que protegís i regulés, al mateix temps, els interessos dels parçoners catalans.

El Consolat de Mar seria un organisme que legislaria en matèria de comerç marítim, i que abastaria tots els territoris costaners de la Corona i els ports mediterranis on hi havia presència de parçoners catalans acollits a la seva jurisdicció. Aquest organisme havia compilat l’històric dret marítim barceloní, que ja estava documentat a la Carta Consular de Barcelona (la consuetud jurídica catalana originària de l’època carolíngia), i l’aplicava a través del Tribunal Consular. Aquell corpus legal, denominat Ius Mercatorum (Dret dels Mercaders) acabaria abraçat per una part molt important —probablement majoritària— del comerç naval de la Mediterrània (catalans i no catalans) que s’havien posat sota la jurisdicció del Consolat de Mar català.