Tal dia com avui de l’any 589, fa 1.436 anys, a Toledo (llavors capital del regne visigòtic hispànic), el rei Recared obria el III Concili de Toledo, que havia estat promogut pel bisbe Leandre de Sevilla i per l’abat Eutropi de València. En aquell concili, el rei Recared va abjurar de l’arrianisme (una branca del cristianisme postulada pel bisbe Arrià al segle III), va fer professió de fe al catolicisme i el va proclamar l’única confessió oficial del regne visigòtic hispànic. Des del regnat dels primers monarques visigòtics peninsulars —Ataülf i Gal·la Placídia (410-415)—, l’arrianisme era la religió oficial del regne visigòtic, però el poder tolerava el catolicisme que, des dels segles III-IV, practicava la població hispanoromana urbana.

Des de la seva creació (410) la monarquia visigòtica hispànica era un domini sotmès a fortes tensions socials i territorials que enfrontaven, per una banda, visigots i hispanoromans, i, per l’altra, les oligarquies provincials de la Cartaginense i la Lusitània (centre i oest peninsular) amb les de la Tarraconense i la Narbonesa (nord-est del regne). Recared, en un intent de cohesionar la societat del seu domini, va seguir els passos de l’emperador Teodosi I, que l’any 380 havia declarat el cristianisme com a religió oficial de l’Imperi romà amb el propòsit de cohesionar la societat al voltant d’una idea poderosa. Recared va convenir amb els religiosos Leandre i Eutropi la conversió de tots els bisbes arrians.

Segons les fonts documentals, en aquell concili es va produir la conversió pública de diversos bisbes arrians, tres dels quals eren de la província Tarraconense. Ugnus de Barcelona, Fruisclus de Tortosa i Ubigisclus de València es van convertir i van ser rellevats per un jerarca catòlic. Per exemple, a València, Ubigisclus seria rellevat, precisament, per Eutropi, un dels promotors d’aquell concili. Posteriorment, aquests moviments, serien de gran utilitat per a la investigació historiogràfica que podria traçar un mapa de les bosses de població visigòtica a la península Ibèrica. En el cas de la Tarraconense, els visigots —que mai no van representar més del 10% de la població— estarien concentrats a Barcelona, Tortosa i València, i als seus voltants.