Tal dia com avui de l’any 1511, fa 513 anys, a Tordesillas (corona castellanolleonesa), Joana d’Aragó i de Castella, filla de Ferran el Catòlic, vídua de Felip d'Habsburg i mare de Carles de Gant, signava una llicència a favor del comerciant lleidatà Joan d’Agramunt per explorar i colonitzar Terranova, a la costa atlàntica de l’actual Canadà. Aquella llicència seria confirmada onze dies més tard (29 d’octubre de 1511) a través d’un document anomenat “Sobrecarta”, que està dipositat a l’Arxiu General de Simancas (Castella), i que diu: “Por cuanto por parte de vos Juan de Agramonte, catalán, natural de Lérida, que es en el reino de Cataluña (...) vayáis, á vuestra costa y misión (...) con dos navios del grandor que vos paresciere é que sean de mis vasallos subditos é naturales, é asimismo la gente que lleváredes sean naturales de estos reinos (...) á descobrir cierta Tierra Nueva en los límites que á Nos pertenescen”.
L’historiador castellà Martín Fernández de Navarrete (1765-1844), el primer que divulga l’existència de la concessió a Agramunt (1825), no fa cap referència al desenvolupament i resultat d’aquell viatge. I bona part de la investigació historiogràfica moderna planteja seriosos dubtes pel que fa a la culminació d’aquella empresa. No obstant això, Fernández de Navarrete posa un especial èmfasi en dos punts d’aquell contracte que són molt curiosos. El primer és que la monarquia hispànica autoritzava Agramunt a crear una Casa de Contratación a la Terra Nova. I el segon és que el responsable d’aquest nou organisme seria un tal Ponç o Ponce, cosí i recomanat d’Agramunt. La “Sobrecarta” deia textualment: “desde agora la hago del oficio de nuestro factor de la dicha casa á Ponce primo de vos (...) por quien vos me lo suplicaisteis”.