Tal dia com avui de l’any 1500, fa 524 anys, a Sevilla; Cristòfol i Bartomeu Colom eren excarcerats de la Presó Reial (situada al carrer Sierpes) i conduïts als Reials Alcàssers per entrevistar-se amb els Reis Catòlics. Els Colom havien estat detinguts, engrillonats a Santo Domingo (capital de la colònia de la Hispaniola) i conduïts a la península per ordre dels Reis Catòlics, que hi havien enviat el jutge perquisidor (jutge i fiscal) Francisco Fernández de Bobadilla (germà de la cambrera major de la reina Isabel) i el militar Nicolàs de Ovando al capdavant d’un destacament de 200 soldats armats fins a les dents.
Els Reis Catòlics havien instruït les acusacions de malversació (apropiació de metalls destinats a l’erari de la Corona); abusos a la població indígena (esclavització i maltractaments) i conspiració (creació d’estructures d’Estat per menyscabar l’autoritat de la Corona); sobre una bateria de proves falses fabricades per Michel Muliart (cunyat de Cristòfol Colom) i per Francisco Roldán (líder dels colons castellanolleonesos); amb el propòsit d’usurpar els Colom. Les expectatives de negoci eren molt superiors a les previstes inicialment (1492) i la monarquia hispànica havia decidit usurpar el projecte i disposar de la totalitat dels beneficis de l’empresa.
Un cop els Colom van ser davant dels Reis Catòlics, els monarques els van oferir la possibilitat de retirar tots els càrrecs que els hi havien imputat, a canvi de la renúncia a les Capitulacions de Santa Fe, el contracte signat poc abans del primer viatge entre tots els actors que van participar en la creació del projecte colombí (1492). Els Colom es van veure obligats a renunciar als seus legítims drets per recuperar la llibertat (les fonts documentals relaten que Cristòfol ho va fer amb llàgrimes als ulls) i l’empresa colombina que, des del seu inici (1486) havia estat concebuda i impulsada com una iniciativa privada, va ser usurpada i va passar a ser propietat de la Corona.
Tota l’estructura política de l’empresa seria suplantada per funcionaris nomenats per la monarquia hispànica o pel nou aparell repressiu hispànic a la colònia. Per posar només tres exemples, direm que el càrrec de lloctinent, de claríssima tradició catalanovalenciana i que exercia Cristòfol, va ser eliminat. El càrrec de governador, que exercia Bartomeu, va ser usurpat per Bobadilla. I el càrrec d’alcalde de Santo Domingo —la capital de la colònia— que exercia el tarragoní Miquel de Ballester, persona de l’entorn dels Colom, de Santángel (financer del primer viatge) i del Papa Borja; va ser usurpat pel conspirador castellà Roldán.