Tal dia com avui de l’any 1640, fa 384 anys, a Barcelona; en el context de la crisi dels  Segadors (gener – juny, 1640) que anticipava l’esclat de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), es produïen els primers incidents a la capital catalana que culminarien, quinze dies després, amb el Corpus de Sang (7 de juny de 1640), inici de la revolució dels Segadors. Aquella crisi estava estesa arreu del camp català (que, en aquell moment, concentrava dos terços de la població del país); però encara no havia afectat els centres urbans del país.

El dia 22 de maig, un grup de Tercios hispànics a qui feia mesos que l’administració de Madrid no pagava el seu salari van decidir cobrar els seus emoluments assaltant i saquejant el temple parroquial de Sant Andreu de Palomar. Aquestes pràctiques havien estat generalitzades durant el període d’ocupació hispànica de 1635-1640 i havien provocat un clima d’extrema violència, on els Tercios hispànics robaven, saquejaven i incendiaven les cases i les collites del poble menut; i apallissaven, violaven, amputaven i assassinaven la població civil catalana que es resistia.

Però al voltant de la vila de Sant Andreu hi havia acampats milers de jornalers agraris, procedents del camp català, que eren al pla de Barcelona per llogar-se per a la sega. Quan va córrer la veu que els hispànics estaven saquejant la parròquia de Sant Andreu, un grup d’uns 3.000 segadors es va mobilitzar, van entrar a la vila, els van foragitar del temple i els van perseguir pel camí de Barcelona fins a l’interior de la ciutat. Poca estona després, aquella notícia havia corregut com la pólvora i el poble menut de Barcelona es va llençar al carrer i es va sumar als segadors.

La revolta popular es va dirigir a la Presó Reial, la va assaltar i va alliberar conseller-protector Francesc de Tamarit, una de les tres màximes autoritats del país, que havia estat empresonat per ordre de l’administració hispànica. Tamarit s’havia oposat a les lleves forçoses de catalans per anar a combatre en territori francès (que havien ordenat Felip IV i Olivares) i a la brutal violència que havien desplegat els Tercios hispànics. No obstant això, oficialment Tamarit era a la presó acusat de col·laborar amb els francesos per separar Catalunya de l’edifici polític hispànic.