Tal dia com avui de l’any 1132, fa 891 anys, a Scafati (una petita ciutat a la falda sud del mont Vesuvi, prop de Nàpols) es lliurava la Batalla de Scafati o de Nocera, que enfrontaria l’exèrcit de Roger II, comte independent de Sicília, de la Pulla i de Calàbria, contra el de Robert II, príncep independent de Càpua. En aquella campanya militar, Roger pretenia incorporar Càpua (un territori al voltant de la ciutat de Nàpols) als seus dominis Els prínceps independents de Càpua —de la nissaga Drengot—, i els comtes independents de Sicília, la Pulla i Calàbria —de la nissaga Hauteville—, compartien un mateix origen geogràfic i històric: havien arribat al sud de la península italiana a mitjans del segle anterior, procedents de Normandia i com a mercenaris al servei del Pontificat.

Roger II era nebot de Mafalda de Pulla-Calàbria, l’esposa de Ramon Berenguer II i mare de Ramon Berenguer III, comtes independents de Barcelona. Per tant, Roger II i Ramon Berenguer III eren cosins, i aquesta relació de parentesc es va fer palesa en diverses ocasions. Calàbria i Barcelona van ser aliades en la guerra contra la pirateria musulmana de la Mediterrània occidental. I l’any 1114, Ramon Berenguer III va encomanar a Robert d’Aguiló, un mercenari normand que era parent del barceloní i del sicilià, l’ocupació i colonització del Camp de Tarragona (fins llavors situat en terra de ningú, entre el món cristià al nord i el món àrab al sud), i la restauració de la seu arquebisbal tarraconense (la tercera pota de la independència catalana).

En plena campanya de conquesta de Càpua, Roger II va ser traït per algunes ciutats que s’havien compromès amb el seu partit. Aquest nou equilibri de forces va obligar Roger a alterar, precipitadament, els seus plans, i això explicaria la batalla de Scafati i el resultat d’aquell xoc, totalment impensable a l’inici de la campanya. L’exèrcit calabrès-sicilià va ser trinxat i Roger II es va haver de retirar amb tan sols quatre homes a cavall que el protegien, i va haver de renunciar al seu projecte. La rebesneta i hereva en tercera generació de Roger II, Constança, seria casada amb Pere II de Catalunya i Aragó, i la part insular del regne (que havia estat usurpat pels Anjou) seria incorporada al Casal de Barcelona després de la campanya almogàver (1285).