Tal dia com avui de l’any 1285, fa 739 anys, a les illes Formigues (davant les costes de Palamós), s’enfrontaven un estol naval català, format per 30 galeres i comandat per Roger de Llúria, i un estol naval francès i genovès, que reunia 40 galeres i dirigit per Guillem de Lodeva. Aquell enfrontament, que seria conegut com la Batalla de les Illes Formigues, es va produir en el context de la guerra que enfrontava, per una banda, una aliança formada pels regnes de França i de Mallorca, pel Pontificat i per la república de Gènova, i per l’altra, la Corona catalanoaragonesa, i que s’havia iniciat poc abans, quan el rei Pere II havia envaït Sicília (1282), havia deposat l’usurpador Carles d’Anjou i havia restablert al tron la legítima nissaga Hohenstaufen en la persona de la seva esposa Constança. 

La casa reial francesa i el pontificat, que havien promogut la usurpació del regne de Sicília en benefici dels Anjou (convertits en titelles d’aquestes potències), van reaccionar declarant la guerra a la Corona catalanoaragonesa. El rei Felip III de França, va concentrar un gran exèrcit al Llenguadoc i amb la connivència del rei Jaume II de Mallorca-Rosselló (en aquell moment, un domini independent), va travessar la plana rossellonesa, els Pirineus i va entrar al Principat arrasant tot el que trobava pel camí. Aquest exèrcit era aprovisionat per mar des del port de Narbona. La cancelleria catalana, coneixedora d’aquesta circumstància, va ordenar a Roger de Llúria salpar amb l’armada de Palerm i atacar i destruir aquest fil d’aprovisionament amb l’objectiu de provocar la retirada francesa.

La interrupció del subministrament de vitualles i una epidèmia de pesta que es va declarar al campament francès van obligar Felip III a retirar-se cap al nord. Però quan estaven a punt de travessar els Pirineus, l’exercit de Pere II, que els havia guanyat l’esquena, els va sorprendre i massacrar al Coll de Panissars, entre la Jonquera i el Pertús (30 de setembre de 1285). Cinc dies més tard, Felip III de França, moria a Perpinyà de disenteria (5 d’octubre de 1285).