Tal dia com avui de l’any 1923, fa 102 anys, se celebraven eleccions generals a les Corts espanyoles, les darreres del règim constitucional de la Restauració borbònica (1874-1923) que havia seguit a la I República (1873), i que serien, també, els darrers comicis abans del cop d’estat del general Primo de Rivera (15 de setembre de 1923). Fins després de la caiguda del règim dictatorial (1931), no es tornarien a convocar eleccions. I els primers comicis que se celebrarien posteriorment (eleccions municipals del 12 d’abril de 1931) precipitarien la fi de la monarquia borbònica i la proclamació de la II República.
Aquelles eleccions del 1923 també serien les últimes on van participar els tradicionals partits dinàstics creats durant el segle XIX; anomenats, també, “turnistes” perquè s'alternaven, regularment, en el govern de l’Estat. En aquella ocasió, la formació guanyadora va ser el Partit Liberal, dirigit per Manuel García Prieto, amb 182 escons. El bloc liberal, format pel Partit Liberal i diversos petits partits va sumar 307 diputats sobre un total de 437 escons de la cambra. En canvi, el Partit Conservador, dirigit per José Sánchez Guerra, va obtenir 90 diputats i el bloc conservador en va totalitzar 125. El PSOE, dirigit per Pablo Iglesias, tan sols obtindria 7 escons.
A Catalunya, la Lliga Regionalista —dirigida per Francesc Cambó— va obtenir 20 escons i va mantenir la seva condició de força política hegemònica, que havia guanyat amb les eleccions de 1907 i que, amb la proclamació de la II República (1931), cediria a Esquerra Republicana de Catalunya, que en aquell moment encara no existia. El Partit Català Republicà (un dels fundadors d’ERC), dirigit per Lluís Companys, obtindria 3 escons; i la formació sobiranista Federació Nacionalista, embolcall del partit independentista Estat Català (un altre dels fundadors d’ERC) i dirigida per Francesc Macià, obtindria una acta de diputat.