Tal dia com avui de l’any 1640, fa 378 anys, un grup molt nombrós de gent, que les fonts historiogràfiques no quantifiquen amb exactitud, però que estimen en uns deu mil, entrava a la ciutat de Barcelona, assaltava la presó i alliberava els presos polítics catalans Francesc de Tamarit, Francesc Joan de Vergós i Lleonard Serra, reclosos a les masmorres de l’aparell polític i judicial hispànic per ordre del rei Felip IV i del seu ministre plenipotenciari el comte-duc d’Olivares. Aquella ordre havia estat executada pels soldats castellans aquarterats a Catalunya i dirigits pel virrei Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma. Vergós i Serra havien estat empresonats el 10 de març de 1640 (feia 73 dies) i Tamarit havia estat reclòs el 18 de març de 1640 (en feia 65).

Segons l’historiador anglès J.H. Elliott, un dels hispanistes contemporanis més reconeguts internacionalment, Serra va ser detingut en qualitat de primer conseller del govern de Pau Claris, president de la Generalitat des del 1638, que dirigiria la revolució dels Segadors (del juny del 1640 al gener del 1641) i que proclamaria la I República Catalana (16 de gener del 1641). En canvi Vergós va ser detingut acusat d’haver constituït una junta secreta (formada per la Generalitat i el Consell de Cent) que havia de crear els instruments polítics necessaris per fer efectiva la desobediència al règim hispànic. Finalment, Tamarit havia estat detingut acusat de liderar un moviment social de protesta contra els abusos i els crims de les tropes hispàniques sobre la població civil.

La vigília els Tercios de Castilla havien saquejat Sant Andreu. Els jornalers procedents del Maresme, el Vallès i la Selva que anaven a Barcelona per a les tasques de la sega van expulsar els soldats castellans i els van empaitar fins que es van refugiar dins el clos murallat de Barcelona. L’endemà els segadors alliberarien els presos polítics en una acció que no era altra cosa que un esclat d’indignació molt profund i molt generalitzat contra l’aparell polític i judicial hispànic i contra certes classes col·laboracionistes catalanes, beneficiàries de l’escenari de violència, injustícia i corrupció extremes creades pel règim de Felip IV i Olivares. Quinze dies després, el 7 de juny del 1640, diada de Corpus, esclatava la revolució dels Segadors (1640-1652).

Imatge principal: El Corpus de Sang, segons Antoni Estruch i Bros / Enciclopèdia