Tal dia com avui de l’any 1923, fa 100 anys, s’inaugurava el pont de Vallcarca, actualment anomenat, també, Viaducte de Vallcarca, a la zona nord de l’antiga vila de Gràcia, que va ser la primera infraestructura viària construïda amb formigó armat a Barcelona i a Catalunya i una de les primeres a la península Ibèrica. El pont de Vallcarca va ser construït per a unir els barris del Putxet (avinguda República Argentina) i del Coll (carrer Esteve Terrades i avinguda de Vallcarca), salvant el llit de la riera de Vallcarca (jardins Manuel Blancafort). La riera de Vallcarca era un curs intermitent d’aigua que naixia a Sant Genís i desaiguava a la riera de Cassoles, a la plaça Lesseps.
Inicialment, s’havia previst que aquella infraestructura viària es construiria únicament amb ferro, segons el projecte de l’arquitecte Manuel Pascual (Sant Feliu de Llobregat, 1849 – Barcelona, 1916). Però el 1917, a l’inici de les obres, els nous arquitectes del projecte, Lluís Homs (Valls, 1868 – Barcelona, 1956) i Eduard Ferrés (Vilassar de Mar, 1872 – Barcelona, 1928) decideixen canviar el ferro del projecte inicial per la innovadora tècnica del formigó armat. El pont de Vallcarca, construït durant la vigència de la Mancomunitat (1914-1923), seria ornamentat amb els escuts de Catalunya i de Sant Jordi a l’arc arquitravat principal, situat entre els murs mitgers.
Homs i Ferrés havien estat elegits per a rellevar Pascual (mort el 1916) en la direcció de les obres per la llarga experiència que aportaven i per la vocació innovadora que sempre havia presidit la seva trajectòria professional. Poc abans (1915) havien dirigit les obres de la Casa Damians —al carrer Pelai, a Barcelona—, que posteriorment serien els Magatzems El Siglo. Tant Homs com Ferrés ja havien dirigit projectes amb la tècnica del formigó armat, però limitats a la construcció residencial. Ferrés, concretament, havia estat l’arquitecte de l’edifici dels Magatzems Sangrà —al carrer Rosselló, a Barcelona—, la primera construcció amb formigó armat de Catalunya (1909).