Tal dia com avui de l’any 1236, fa 787 anys, a Canterbury (Anglaterra); es casaven el rei Enric III d’Anglaterra (Winchester, Anglaterra, 1207) i la infanta Elionor de Provença (Ais de Provença, 1223). Elionor era filla de Ramon Berenguer V —comte independent de Provença— : i besneta de Ramon Berenguer IV —comte independent de Barcelona—. Els Bel·lònides governaven a Catalunya i a la Provença des del matrimoni de Ramon Berenguer III de Barcelona i Dolça de Provença (1112), quatre dècades abans de la unió dinàstica amb Aragó. Els fills bessons del català i de la provençal es van repartir el patrimoni: Ramon Berenguer IV va ser investit comte independent de Barcelona; i Berenguer Ramon, comte independent de Provença.

Per aquest motiu, des de principis del segle XII, les armes de Catalunya i de Provença eren les mateixes: la senyera quadribarrada dels comtes independents de Barcelona. Un segle llarg més tard, quan es van celebrar les noces d’Enric i Elionor, la senyera quadribarrada passaria a formar part de l’armorial anglès, al costat dels lleons rampants de la nissaga reial Plantagenet. La presència de les barres catalanes a l’escut d’armes d’Anglaterra seria efectiva fins a la mort d’Elionor (1291). Segles més tard, amb el matrimoni d’Enric VIII i Caterina Trastàmara (1509-1533); i durant el regnat de la filla de la parella Maria, anomenada popularment “Bloody Mary” —la sanguinària Maria—  (1553-1558), la senyera catalana retornaria a l’armorial anglès.

El fill primogènit i hereu d’Enric i Elionor, i rebesnet de Ramon Berenguer IV; Eduard I (Westminster, Anglaterra, 1219 – Carlisle, Anglaterra, 1307), seria el que, després d’una revolta aristocràtica al centre del país, executaria Simó de Montfort (1265), fill de l’assassí de milers de persones de confessió càtara a Occitània i del comte-rei Pere I a Muret (1213). Eduard I, va ser anomenat “cames llargues” per la seva extraordinària estatura. Segons els càlculs que, modernament, s’han efectuat del fèmur localitzat a la seva tomba, el Bel·lònida anglès hauria mesurat entre 2’02 i 2’12 metres, en una societat en què l’estatura mitjana dels homes estava situada entre 1,50 i 1,55; i la de les dones entre 1,45 i 1,50.