Tal dia com avui de l’any 1640, fa 384 anys, el Dietari de la Generalitat consignava que el govern de Catalunya havia rebut una informació "del [nostre] confident de la vila de Madrit i el del regne d’Aragó", que advertia que la cancelleria del rei Felip IV estava preparant un gran exèrcit per a envair Catalunya. Aquella situació era una de les etapes finals d’una escalada de tensió que es remuntava al 1635, però que, durant els mesos immediatament anteriors, s’havia accelerat notablement. El 7 de juny s’havia produït la jornada del Corpus de Sang, que marcaria l’inici de la Revolució dels Segadors. L’1 de setembre, el rei Felip IV havia acusat els catalans de rebel·lió i havia declarat formalment la guerra a Catalunya.  I el 7 de setembre, representants catalans i francesos signaven una aliança política i militar.

Poques setmanes abans (agost, 1640), la Generalitat i el Consell de Cent havien ordenat un reclutament general. Però després de rebre aquella informació, es van accelerar els tràmits i es va comissionar un grup de nou personalitats (una novena, en el llenguatge polític de l’època), que serien els responsables de supervisar el bon desenvolupament del reclutament i de l’armament de l’Exèrcit de Catalunya, i de castigar les actuacions antipatriòtiques, els discursos derrotistes o les conductes indecoroses. Aquesta novena estava formada per Phelip Çabater, Pere Desbosch, Henrich Semmanat, Joaquim Margarit i Batista Roger (nomenats per la Junta de Braços), i per Ramon Romeu —de Barcelona—, Talis Ruffer —de Lleida—, Lorens Nogués —de Tarragona— i Rafel Vivvet —de Girona— (nomenats pel president Claris).

La informació transmesa pels serveis d’espionatge catalans es va demostrar del tot fiable. La cancelleria de Felip IV havia ordenat que l’exèrcit que era acampat a Cartagena, esperant a ser embarcat per a reprimir una gran revolta que havia esclatat a Nàpols, fos desviat cap a Catalunya. El sanguinari marquès de Los Vélez va ser el comandant d’aquell exèrcit, format per 23.000 efectius. Entre el novembre del 1640 i el gener del 1641, els hispànics van massacrar la població civil de Tortosa, Xerta, Tivenys, Aldover, l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils, Tarragona i Martorell. El 17 de gener del 1641, amb els hispànics a les portes de Barcelona, el president Claris proclamava la República catalana. I el 26 de gener del 1641, a Montjuïc, els hispànics eren derrotats per un exèrcit catalanofrancès, i els catalans prenien la iniciativa en el conflicte.