Tal dia com avui de l’any 1938, fa 80 anys, en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el Comitè Militar de la Societat de Nacions ordenava l’evacuació dels darrers 5.000 brigadistes internacionals (la meitat dels quals eren francesos) que restaven a Catalunya. En la nota que publicava a Ginebra aquest organisme, únicament quedaven al marge de l’evacuació els brigadistes que estaven hospitalitzats. En aquella mateixa nota es deia que la Comissió designada per la Societat de Nacions havia visitat els punts dels fronts de guerra de la zona catalana i havia comprovat que, seguint les ordres del govern de la República de l’1 d’octubre anterior, tots els brigadistes havien abandonat les unitats militars.
La dissolució i evacuació de les Brigades Internacionals havia estat ordenada, en primer terme, el 23 de setembre anterior pel Comitè de No-Intervenció, també conegut com a Comitè de Londres. Aquest organisme internacional, en què participaven vint-i-set estats europeus i que estava liderat per la Gran Bretanya, s’havia creat el 25 de juliol de 1936 (una setmana després de l’esclat de la Guerra Civil) amb el propòsit d’evitar la internacionalització del conflicte. No obstant això, el govern nazi alemany i el feixista italià —que havien signat la carta— no tan sols no van complir els acords d’aquell tractat, sinó que es van abocar en l’ajut militar i econòmic als militars colpistes que s’havien revoltat contra la República.
Les Brigades Internacionals, que van combatre a favor de la causa republicana, es van haver de crear i mobilitzar al marge dels governs —amb l’única excepció de l’URSS— i per iniciativa d’organitzacions polítiques i sindicals dels estats que havien signat la no-intervenció. El Partit Comunista francès en va ser el principal promotor, i l’octubre de 1936 (tres mesos després de l’inici del conflicte) van arribar els primers combatents. En l’etapa de màxima capacitat (1936-1937), van arribar a disposar de quasi 60.000 efectius, distribuïts per tots els fronts de guerra i comandats pel polític i periodista rossellonès d’ideologia comunista Andreu Marty (Perpinyà, 1886- Catllar de Conflent, 1956).