Tal dia com avui de l’any 1844, fa 180 anys, una gran tempesta —que seria anomenada de Sant Francesc—, escombrava la part nord de l’illa de Cuba i devastava la ciutat de l’Havana. Aquella tempesta s’havia iniciat a primera hora de la tarda del dia anterior i va estar activa durant tota la jornada del 5 i 6 d’octubre. Segons la investigació meteorològica, aquella tempesta era un cicló de força 4; i segons les fonts documentals, aquell fenomen meteorològic causaria 100 víctimes mortals, destruiria parcialment o totalment 2.546 edificis (un 20% del parc immobiliari de la ciutat) i provocaria el naufragi de 13 vaixells mercants ancorats al port de l’Havana.
Les mateixes fonts revelen que els barris més afectats van ser els de primera línia de costa: Intramuros (la part històrica murallada), Jesús y Maria (popularment l’Arsenal), Almacenes (popularment Astillero) i Montserrat (la façana marítima del barri de Colon). Aquestes mateixes fonts afirmen que els edificis situats a primera línia van quedar destruïts; entre ells el Teatre Principal. En aquell moment, la colònia catalana de l’Havana estava formada per unes 10.000 persones i estava concentrada als barris de l’Astillero (al voltant del temple parroquial de San José) i de Montserrat (carrers de San Lázaro, de la Concòrdia, del Campanario, de Neptuno i de Santa Bàrbara).
L’Havana era una de les principals destinacions de la colonització comercial catalana a Amèrica, que s’havia iniciat cap al 1750. Aquella colonització estava formada per comerciants, principalment de tèxtils i d’alcohols, que adquirien matèria primera a les plantacions colonials, l’enviaven a Catalunya per ser transformada, i venien el producte manufacturat a les mateixes classes criolles que els havien proveït a l’inici del procés. La colònia catalana de l’Havana era molt activa. Tres anys abans d’aquella tempesta (1841) havien creat la Societat de Beneficiència Natural de Catalunya, que seria la primera entitat mutual de la història d’Amèrica.